Com quedarà la Sanitat i l‘Educació ?
Soc una dona de quasi 60 anys, i com toca a aquestes edats, ja van eixint alifacs, i la que no en tinga que els espere.
Des de març vaig rodant amb un dolor d’esquena que després de visites a la metgessa de capçalera, volants per al traumatòleg i cites que te donen a tres mesos vista, per fi, al mes de juny em van citar.
El especialista, em van dir que era dels millors operant, però no era el mateix a la consulta, pràcticament no va alçar el cap quan li estava fent l’explicació del que m’ocorria, aleshores em va dir : resonancia del cuello, i ya la llamaremos para la proxima cita. La consulta no va durar mes de cinc minuts.
Pense que aquest caràcter tan agre es deu a que els metges de la Seguretat Social tenen que atendre a tans pacients en un mati, que els es impossible dedicar el temps necessari a cadascú, la qual cosa fa que te’n vages a casa sense massa explicacions, doncs la sala d’espera el dia que vaig jo vaig anar, estava que vesava de gent i supose que tots els dies serà el mateix.
Dos mesos més per a la ressonància i per fi em citaren per a setembre, la qüestio es que em van eixir dos hernies discals no operables, i aquest especialista em va fer un volant per a la fisioterapeuta del poble, i als dos dies, cita amb aquesta senyora.
La “fisio”, molt amable, em va dir que hi havia demora, que ja em cridaria quan tinguera un lloc per a mi, pot ser d’ací un mes. Em va explicar que porta atenent a gent de sis pobles.
Me’n vaig anar a casa al·lucinada, la meua malaltia devia de esperar fins que pogueren atendrem.
Han passat set mesos i aquí estic empantanada amb el meu problema.
I diuen que no van a retallar la Sanitat? Si ja la tenim retallada des de fa molt de temps, i el que ens espera, i mentrimentres els polítics de la nostra Generalitat gastant a “trotxe i motxe” en coses supèrflues i fastuoses —grandes eventos diuen— quan els ciutadans estan patint en coses tan bàsiques com és la Sanitat i l’Educació.
Pense que no hem de conformar-mos i reivindicar el que ens pertoca, perquè si no ho fem així, ens quedarem sense els nostres drets d’atenció com a ciutadans, que ausades els paguem amb els nostres diners com a contribuents.
Lluitem pels serveis públics, pel manteniment de l’ estat del benestar, que tanta lluita ens ha costat a la gent major per aconseguir-ho.
I.R.
tavernespost 
14N vaga general i de consum
A mitjan matí, la gent del 15M de Tavernes Blanques hem quedat per esmorzar a la plaça del poble. Ha estat un esmorzar de germanor, amb molta harmonia i esperança, pensant que el dia d’avui era un dia importantíssim per resoldre moltes de les preocupacions que tenim per viure, com és haver perdut l’estat de benestar que tant ens costà aconseguir fa molts anys a base de manifestacions, reivindicacions i tota mena de lluita.
Mentre esmorzàvem, han passat 7 o 8 treballadores del centre de salud de Tavernes Blanques amb pancartes i xiulets, reivindicant el mateix que nosaltres, i aixo ens ha donat un toc d’alegria- ja no estàvem tan sols- la gent pareixia que anava reaccionant per aconseguir tot el que estem perdent en aquesta “democràcia” que mes be sembla una dictadura per les coses que estan passant dia a dia.
Aquesta gent que ens està governant, esta fent que cada dia siga mes difícil sobreviure, famílies amb tots els seus membres en l’atur, sense cap ingrés a la casa i malvivint de les pensions dels pares jubilats, cada dia mes pobresa i els preus de les necessitats més bàsiques incrementant-se més i més, com la llum, gas, medicaments, material escolar, alimentació i un munt de coses que pugen de preu i fan que viure en aquest mon siga cada dia mes insuportable.
Jo sóc una dona major, ja em queden pocs anys per jubilar-me, però em preocupa i molt els anys tant difícils que els queden per passar als meus fills i nets, perquè fins al dia d’avui estan treballant, no se demà que els hi pot passar; el que si pense és que el problema no es sols dels que no tenen feina, si no som solidaris amb la gent que ho esta passant tant malament … i ací sembla que mentres a un mateix no li afecta, no es mou.
Pense que la gent té por d’eixir al carrer a demanar els seus drets, a tancar el seu establiment un dia de vaga…i dic açò precisament perquè després de esmorzar, uns quants companys hem anat a passejar pel poble, on hi havia moltes botigues obertes i algunes tancades
Que li passa a la gent d’aquest poble la majoria autònoms? Què no va la cosa amb ells? o és què tenen por de perdre la caixa d’un dia?
La veritat es que ens hem quedat bocabadats, i pense que mentres la gent no siga coherent amb els seus actes, les coses aniran a pitjor. La unió fa la força, i si els treballadors i el petit comerç no estem units, el poder del capitalisme ens arrastrarà fins enfonsar-nos del tot.
I des de ací, vull donar les gracies als comerços que han recolzat la vaga, i a tota la gent que es preocupa dia a dia per construir un món millor.
Ací tenim informació de l’organització mundial de la salut.
Feu clic per accedir a WHO_SDE_OEH_06.03_spa.pdf
En principio el amianto (conocido como uralita) no representa peligro si no se manipula. Dudo de la integridad de este material, expuesto a la acción del aire, del agua y del sol durante tantos años.
La exposición prolongada a él continua siendo un riesgo.
Costaría alrededor de 7, 8 o 9 mil euros retirarlo con seguridad por parte de una empresa especializada.
Dinero para hacerlo, hay, (como pudimos comprobar en el último pleno, el coste de las cajas de navidad fue de más de 13.000 euros). Sólo falta la acción del ayuntamiento.
Cuando termine exámenes trataré de redactar el resto del pleno.
No hace mucho tiempo que nos andamos preguntando hacia donde se dirige, o dirigen, la sanidad y la educación. Yo ya tengo un caso en concreto muy preocupante y que paso a relataros. No hace muchos dias previo paso por el servicio de urgencias del hospital clínico universitariio, tuvo que ingresar un familiar mio muy directo en la planta de npeumologia. Obviare deciros cuantas horas tuvo que estar el paciente en urgencias, demencial, afortunadamente todo el personal del servicio fue simplemente ejemplar. Bien, al dia siguiente y ya en planta una enfermera muy amable me comunica que uno de los medicamentos que este familiar precisa en su dia a dia para su salud y que curiosamente se lo prescriben en este mismo hospital ya no lo tienen, ni está ni se le espera, así pues me pide que vaya a casa del paciente y por favor les lleve yo el medicamento para que se lo pueda administrar. Fué tal que así, lo juro. Así pues ya vemos que para eventos y consorcios sí, para sanidad ya empieza la beneficiencia. Salud. Nunca mejor dicho.
muy amable me dice para mi sorpresa que uno de los medicamentos que este familiar necesita en el dia a dia nos lo tenemos que traer de casa pues ni en el clínico ni en efarmacia del hospital
A raíz del debate surgido en la asamblea de la semana pasada sobre el panorama actual de la educación, aquí os dejo un artículo que hablar justamente sobre eso: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Bases/nuevo/modelo/educativo/elpepusoc/20111002elpepusoc_1/Tes
Me quedo con esta frase: “Nuestra sociedad sigue abundando en la idea de que antes que la educación y la investigación existen otras necesidades más perentorias, como el paro. Pero el paro de hoy es consecuencia de la educación recibida, independientemente de otras causas más coyunturales. Así que démonos prisa para coger el tren de la sociedad del conocimiento cuanto antes”.
¿Qué pensáis?
comaparto la opinion, claro que esta gente solo quiere unos cuantos listos que trabajen para ellos, solo con conocimientos de manipulacion para conseguir votos en las elecciones, sino para que tanto asesores, no les interesa lo verdadreo sino lo que les hace ganar…
En todas las asambleas sale a relucir el tema de la contaminación lumínica y del derroche exagerado de energia que sale de nuestros bolsillos y que parece no le pongan todo el freno que deberían. Os propongo que si os apetece pincheis en esta pagina que es, a mi parecer muy interesante. Saludos http://www.micosmos.com/
Perdón, un inciso, dentro de toda la pagina a la izquierda hay un apartado que dice demasiada luz, ese es al que me refiero. Saludos
por eso la canción dice: “Valencia, es la tierra de la flores, de la LUZ y del …”
DEMÀ DIA INTENS! que il.lusió vóremos a tots treballant a la plaça, no vos sembla que és com un trenet que li costa arrancar però quan ho aconseguix no para i cada volta va més ràpid?…Agafeu-vos fort, poble!
Està molt bé, allò més trist és tindre que recordar-ho i demanar-ho constantment, quan està regulat per la vigent “Llei d’Ús del Valencià”, i està a l’Estatut però… el nostre ajuntament —com tants d’altres del PP— no l’aplica per regla general, com és el seu deure, tot i tindre funcionaris perfèctament acreditats a l’efecte per la Junta Qualificadora.
Rafa Arnal
Tot seguit teniu l’esborrany d’escrit acordat en l’assamblea sobre normalització lingüística al nostre ajuntament:
“PETICIÓ A L’AJUNTAMENT DE TAVERNES BLANQUES PER AL FOMENT DE LA NORMALITZACIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ AL NOSTRE POBLE.
L’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana declara el valencià com a llengua pròpia d’esta comunitat i per tant, ho és també del municipi de Tavernes Blanques.
Amb la finalitat de contribuir a superar els nefastos efectes d’un passat centralista i autoritari, de fomentar la convivència entre tota la ciutadania d’este poble i d’ajudar a la creació d’una societat multilingüe d’acord a les exigències de la societat moderna DEMANEM a l’ajuntament de Tavernes Blanques:
1. Contribuir a fer efectiu el dret de tots els veïns d’este poble a conèixer i usar el valencià.
2. Establir el valencià com a llengua usual del nostre ajuntament i de la seua administració i entitats dependents d’esta.
3. Protegir la seua recuperació i fomentar-ne l’ús en tots els actes de la vida ciutadana.
4. No permetre que ningú puga ser objecte de cap mena de discriminació si s’expressa total o parcialment en valencià. Per tant, les expressions de la seua voluntat fetes en qualsevol de les dues llengües oficials produiran plens efectes administratius i jurídics.
En Tavernes Blanques, a de Setembre de 2011”
Hola compañeros, a ver necesito saber quiénes están en la comisión de EDUCACIÓN, SANIDAD Y CULTURA para organizarnos. Poneos en contacto conmigo a través del mail: olguipe@hotmail.com Gracias!
Molt bo l’article de l’iaia cabrjada, jo també pense que s’hauria d posar al Carraixet. Empar
wow! Ardua tarea la de combinar tejidos y estampados y, sin embargo, nos has hecho un retrato excelente 😉 Da gusto poder encontrar artÃculos tan elaborados y a señores como Luciano Barbera que, como tú bien dices, consiguen dar en el clavo con total na.aaalidudtHrsta pronto,
Els han llavat la cara als barracons del col·legi Sant Rafael
Soc iaia de tres xiquets, Júlia, Pau i Aitana, de 8-6 i 5 anys i com tots els iaios d’ara, el que fem, es ajudar als nostres fills a dur la vida endavant mentre ells treballen.
El dia 5 de setembre com tots els anys, vaig acompanyar als meus nets al seu primer dia d’entrada al curs escolar, amb tota la il·lusió del món per part meua i mes encara d’ells.
El primer dia d’escola es un dia especial per a tots els xiquets doncs ha passat l’estiu i el retrobament amb els amics de classe sol ser molt emotiu. Alguns han estat dos mesos sense vores pel poble degut a les vacances, i les caretes que es veuen d’alegria i d’emoció quan se saluden, fan que els nostres records ens transporten 50 anys enrere quan érem nosaltres els protagonistes.
Després de les salutacions, els somriures i tota mena de alegries, començà a sonar la sirena d’entrada. Eren les 9 del mati, un beset d’acomiadament a la porta i tots els xiquets entraren cap a dins molt contents. Aquestos eren els vells alumnes de 4 i 5 anys que ja estaven familiaritzats amb el col·legi i no tenien cap problema, a l’endemà entraren els de 3 anys, alguns contents però d’altres amb un sufoco de por perquè de cop i volta els separaven de les seues mares, amb una mestra que no coneixen de res, i açò per a d’ells era molt greu.
Les iaies ja per fi relaxades anàrem cap a casa tot deixant amb les mans de les mestres la feina que ens havia tocat fer a nosaltres durant l’estiu, i des de ací vull agrair el paper que fan els mestres a la societat. El seu treball deuria d’estar molt ben remunerat, encara que molta gent pense el contrari.
Bo, a partir d’ací relax fins a la una del migdia que calia anar a arreplegar-los tot i que abans havíem deixat el dinar preparat.
El meu marit va a arreplegar als majors, que van a primària, i jo a la menuda a San Rafael, i quina es la meua sorpresa quan vaig anar a la classe, i passant pel pati, em vaig adonar que els barracons els havien pintat de colors i els havien posat una coberta a dalt de la porta per a que no es banyaren els xiquets al eixir amb els dies de pluja.
La meua neta em va comentar: mira iaia, han pintat les classes del pati.
Venint cap a casa, els meus pensaments anaven ficant-me cada volta de mes mala llet.
Açò volia dir moltes coses. En principi que els barracons estaran ubicats al pati no se sap per a quan de temps. La meua neta major, que esta en tercer de primària, ja va estar en barracó, d’açò ja fa quatre anys i abans ja estaven.
Jo li voldria preguntar al Senyor Alcalde…Quants anys mes tenim que aguantar el que els nostres nets no puguen tindre unes instal·lacions com es mereixen?
Senyor Alcalde, l’edifici de l’Ajuntament l’han restaurat i han deixat unes instal·lacions magnifiques, cosa que em pareix molt be, si es que feia falta.
Els xiquets son el nostre futur. No pensa vosté que es mereixen el millor?
Se me rebolica la panxa quan veig les faroles enceses cada nit, pensar el que hauran costat, quan al poble hi havien faroles que il·luminaven com calia.
Se me rebolica la panxa quan veig el casino. Se me rebolicà la panxa quan em van donar el Cataleg Municipal i el de festes, crec que es un “despilfarro,” quan s’haguera pogut fer d’una manera menys pretensiosa i menys costosa. O siga que hi han diners per a lo que a vostés volen. I podríem estar parlant més i més…
I pel que pertoca als pares de tots aquestos xiquets, voldria dir moltes coses. La gent esta molt acostumada a pegar la cabotada i a conformar-se de tot el que fan els polítics. És que no s’en adonen de la importància de aquestes coses? No els importa el futur que els espera als seus fills? A que esperen per a demanar almenys les coses fonamentals d’un ciutadà que paga els seus impostos, com ara una educació i una sanitat digna?
Jo sempre he tingut molt clar, que la millor herència que els podia deixar als meus fills era una bona formació, abans que finques i diners, perquè quan mes culta i formada esta una persona es més capaç de discernir sobre el que esta bé i el que esta mal, pense que hi ha gent que això ni s’ho planteja.
No mes li pregunte al Senyor Alcalde i a tots els regidors que:
Si dugueren als seus fills a l’escola del poble, cosa que no fan, els agradaria que estigueren amb barracons com estan els nostres?
Una iaia molt cabrejada
Molt ben fet i dit, però pense que aquest article és deuria possar al Carraixet també, articles com aquest fan falta al Carraixet, per ajudar-li a tindre una miqueta de qualitat, i son la mena d’articles apropiats per a un diari local, i no una crónica continua de festes. A vora si els veïns ens motiven a opinar i participar en la vida local. Molt bé.
Un artículo muy bueno,que suscribo totalmente.
Yo también pienso lo mísmo, y creo que debería ir al carraixet .
Disculpad todos por el cortaypega que he arreao sobre la larga vida de los residuos nuasecrel…el resto es cración propia, un rollazo, pero mÃo.perdón, un abrazo
Un article excelent! Tens tota la raó del món iaia cabrejada! La meua filla Joana també va estar en un barracó i la Carme morint-se de calor … en les aulres, en Sant Rafael i ara en el Rei En Jaume! Una vergonya!
Mari Giner
Fantàstic, clar i net. El que fa dominar la paraula. S’informarem sobre el tamany del text, però crec que s’ajusta perfectament a les condicions que demanen. Açò és periodisme quasi professional!. Bravo per la Comissió de Comunicació! Avant!
Yo9ul3&;#l be awesome! I'm impressed that you've made it to level three before. I start with level 1 and have never done it long enough to make it to the next level. You've motivated me to do such!
Esborrany de l’article per al proper “Carraixet” de la comissió de comunicació, per a debatre, afegir, modificar… tal com vam quedar a la darrera assemblea
El passat mes de juny, i seguint els acords del Moviment 15-M presos a l’acampada de València en el sentit de descentralitzar el moviment, i refer-lo per barris i pobles, algunes companyes i companys dels que havien participat en aquest moviment cívic, vam convocar una primera assemblea pública a la plaça de l’Ajuntament de Tavernes per constituir-se en “Moviment 15-M Tavernes Blanques”. Des d’aleshores, i malgrat l’impàs de les vacances, cada dijous a les 20 hores fem una assemblea pública de lliure participació i debat a la plaça del poble on esteu convidats tots els veïns a participar i debatre democràticament els problemes que afecten al nostre poble i a la societat en general. Deiem en el nostre manifest fundacional —fent referència a unes reunions fetes al nostre poble al segle XVII—:
«…al segle XVII, com avui i sempre, els veïns del nostre poble i de tot el país, quan tenen un problema per resoldre opten per reunir-se i debatre democràticament les seues reivindicacions i traslladar a les autoritats pertinents les seues inquietuds, allò que els angoixa, amb alternatives populars per solucionar-ho atés que de vegades els governants estan fora de punt i de mida… O vés a saber on estan!
La metodologia en temps de llibertat i democràcia és aquesta i per això mateix, és el camí mamprés per l’assemblea 15-M de Tavernes Blanques, constituïda el 30 de juny del 2011 (347 anys després dels nostres avantpassats i amb motivació semblant), que ha fet de la plaça de l’Ajuntament la seua Àgora i des d’on vol informar, estudiar els problemes de la societat actual i proposar alternatives.
Segurament des de Tavernes Blanques no podrem canviar el món, ni ho pretenem però, començarem per intentar fer més racional, sostenible i habitable el nostre poble i conscienciar a la gent que els canvis necessaris sols són possibles amb la participació de la majoria de ciutadans, barri a barri, poble a poble, ciutat per ciutat, país per país… Nosaltres modestament volen començar pel nostre poble i des d’ací ser solidaris amb la resta del moviment 15-M, amb ets i uts per tot arreu, en tant que ens sentim part activa i combativa per una societat global més justa, lliure, solidària, igualitària i fraternal, que recupere els valors morals perduts: l’humanisme i la dignitat que altres trepitgen tot anteposant els seus interessos personals i la seua avarícia sense fites ni vergonya, i que han fet de la mentida, l’ocultisme i la manipulació el seu “modus operandi” per ensopir les mentalitats, lobotomitzar la memòria i convertir la consciència en suro.
Com voreu, els darrers esdeveniments, la difícil situació en que es troba el nostre país i el món en general, necessita d’un canvi d’estructures amb respecte per tothom, perquè pel contrari estem abocats a un desastre econòmic i social sense parangó en la historia de la humanitat.
La crisi global del sistema capitalista —de los mercados diuen ara— ha estat motivada per banquers, finacers, rajoleros i especuladors de tota mena que estan posant el planeta Terra al llindar de la seua supervivència… Que sense cap escrúpol han estafat a tota la humanitat i han acabat estafant-se entre ells. I ara volen que ho paguen els de sempre —i com sempre—, els que no han tingut cap responsabilitat en aquest “sunami” de corrupció generalitzada i consentida, que amenaça l’anomenat “estado del bienestar” —per als uns més que per a uns altres— que tantes lluites i víctimes socials ha costat.
Nosaltres, estem a la plaça del poble cada dijous, i convidem a totes i tots “els ciutadans” que no volen perdre eixa condició, tinguen les idees que tinguen —per això som un moviment cívic, pacífic i democràtic—, a debatir públicament i lluitar per les solucions més justes i solidàries.
Hem creat el primer “periòdic local”, el nostre “Tavernes Post” https://tavernespost.wordpress.com/ on teniu complida informació de les nostres reunions i activitats, i on podeu aportar les vostre idees al debat general.
Salut a totes i a tots.
(caldria afegir una i·lustració: la foto de la pancarta, d’una assemblea…)
i vore quin espai ens donen per encabir-lo)
Esta be en general, no nombrar masa als culpables de la crisi i vore solucions y buscar un cami de treball per comunitari y parcipatiu.
D’acord en Dani, però sempre fem les coses l’últim dia, quan ja no tenim temps de maniobra, debem ser més previsors i fer les coses en temps.
Demà dia 8, comença el curs escolar. Jo propose començar per posar en debat públic la situació de l’escola pública a Tavernes, Quina opinió tenen els alumnes, els pares, els docents… I a partir d’ací vore que podem fer per recolçar l’ensenyament públic al nostre poble. M’agradaria saber com ho veuem les APAs, els partits locals, l’ajuntament, el Consell Escolar.
Rafa Arnal
Jo propose que entre tots pugam donar idees de com oferir als nostres joves de Tavernes Blanques espais per al cap de setmana, on pugen reunir-se, divertir-se, aprendre, conviure, en definitiva creixer com a persones, sense que tinguen que eixir del poble, ja que Tavernes els cap de setmana donar por, per que no hi ha gent al carrer i tot està tancat, Ara tenim espais municipals, la sala del parc de la Policia Local, la Altruista, el centre Sociocultural, dalt dels jubilat. En definitiva propose donar idees factibles per a traslladarles al Ajuntament. Una idea per a escomençar.
A mi també me preocupa prou aquesta qüestió… Pense que per començar hauriem d’informar-nos de què es fa a altres pobles; jo sé, per exemple, que a Quart de Poblet s’organitzen diverses activitats les nits d’alguns caps de setmana com a alternativa al “botellón”, és a dir, una mena de divertir-se de manera saludable i de facilitar les relacions interpersonals dels joves del poble. Jo vaig anar una vegada i sé que organitzen una nit de jocs de taula (res a verue amb el típic parxís, jocs prou alternatius), una altra gimkanes a la piscina municipal coberta, torneos de videojocs que els agraden (Pro, Sing Star, etc), tallers diversos (polseres, marcs de fotos, maquillatge, etc.).
Són únicament algunes idees que, pense, no estan massa lluny del nostre avast i amb una bona organització podem posar-ho en marxa d’ací uns mesos.
De totes maneres pense que aixó també es parlarà a la comissió d’educació quan es forme.