Com deuria ser l’evolució del Moviment 15M de Tavernes Blanques?
Com ha sigut fins ara, assembleari, horitzontal, sense representants, o pot arrivar a convertir-se en Associació de Veïns, o simplement una associació de ciutadans. Digau el que penseu i obrim un altre Debart Obert.
tavernespost 
Acabe de llegir l’acta de la reunió de Torrefiel i després del que parlàrem anit a la nostra assemblea es constata una davallada en general de participants a les assemblees de major o menor intensitat, cosa prou normal per allò d’un cert cansament en alguns casos, l’enfosquiment mediàtic que propicia un certa desmobilització, un cert desencís per l’atonia d’una societat moralment malalta…
Potser també la “joventut” en anys i experiència de la majoria de participants en el moviment que tingué una forta eclosió i que s’ha anat apaivagant per la pròpia dinàmica de les coses —ací cal fer un incís per dir que la teoria del pèndol de Foucould també és aplicable als moviments socials i polítics, inexorablement— i allò de que els processos socials i històrics solen ser lents i costosos, i més per un moviment com el 15-M mancat d’estructures estables i consolidades. Bàsicament és un sentiment en ebullició més que una “organització” i per això mateix.
Combatin amb les nostres minses voluntats contra un sistema ben estructurat i amb organitzacions consolidades amb milers de militants, recursos financers, mitjans de comunicació… I hem de triar entre fer-ho des de una certa marginalitat —que és cap on el poder espera que anem a parar— des d’on en moments determinats podrem fer accions i mobilitzacions més o manco sorolloses… i després tots a casa i a comentar-ho en el facebook, el TP, els amics… fins arribar a l’esgotament o a posicionaments d’un cert nihilisme. És una alternativa però…
O plantejar-nos en la mesura de les nostres possibilitats una certa estructura que ens permeta a poc a poc anar consolidant-nos, i sense grans fumagueres anar impregnant tots els estaments socials de la necessitat d’un canvi real: el sistema està fracassat, no pot succeir-se a si mateix. I això ho hem de fer pacientment i el més a prop possible de la ciutadania en general i a un ritme que aquesta el puga digerir. Un fet axiomàtic demostrat per la història és que quan “les avantguardes” corren més que “les masses” és perden i no aprofiten per a res.
Aquests dies tots heu vist com diversos diputats i de diversos pelatges i creences han “jurat” els seus càrrecs “por imperativo legal”. Allò ben important és el que faran amb el seu treball, no si han jurat per Déu -vés a saber quin— o pel dimoni.
Nosaltres si volem fer coses, participar i incidir en la vida cívica i garantir una continuïtat i creixement, hem de funcionar des d’una estructura “normalitzada per imperatiu legal” i aprofitar —com fan ells— les institucions públiques.
Pel contrari, es podem quedar gelats com a passerells a la plaça del poble i… alguns ja estem un poc majors per a certes coses.
Per altra part no podem eternitzar aquest debat sobre si el “salvaconduit” que necessitem és una “associació de veïns” —per cert que he llegit a l’acta que els companys de Godella tenen problemes amb elles— o una “associació d’amics del 15-M” que ja era una proposta formal o qualsevol altra denominació que vulga suggerir algú. Al remat caldrà votar-ho en una assemblea i decidir. Si algú pensa que això pot entrebancar el moviment, no fer res, el liquidarà a poc a poc com reflexa un poc l’acta de la trobada de Torrefiel o en el millor dels casos es quedarà amb els “irreductibles” que això sí, no patiran cap tipus de “contaminació” subjectiva però… també és una alternativa. Qui sap-lo.
El passat 13 de desembre fou Santa Llúcia i ho hem deixat passar. Ara ens hem d’esperar un altre any perquè en conserve la vista i en ajude a triar l’opció més adient? Propose que el proper dijous 12 de gener, dediquem l’assemblea per tancar aquest debat i decidir. Tenim per davant les festes per debatre en profunditat tot el tema, propostes, alternatives, en estat ebri o sobri això ja és qüestió de cadascú però… Coneixeu allò del “part de les muntanyes”
El que si que demane és que les companyes i companys és pronuncien per escrit, no podem parlar-nos i contestar-nos de setmana en setmana perquè s’eternitza el diàleg i no traíem els peus de la panera. Les paraules se les enduu el vent i les coses escrites deixen ratlla.
Salut a totes i a tots.
Rafa Arnal
Jo crec que deuríem seguir la màxima clàssica: pensar globalment i actuar localment. I sempre sense eixir-nos de l’esperit del moviment 15M, és a dir, decidir-ho tot en assemblees i coordinar-nos amb altres nuclis del moviment, de manera que, quan siga necessari, actuem tots a una. Per treballar d’aquesta forma no cal crear cap associació, encara que ens reportara certs beneficis, per altra banda, accessoris.
Si las Asociaciones de Vecinos nacieron para crear un bienestar social en los barrios, ahora toca luchar por no perder ese bienestar social en los barrios o pueblos, creo que es la inquietud de la asamblea de Tavernes un movimiento vecinal, que perfectamente puede estar integrado en un movimiento mas global que es el 15-M.
Jo us deia ahir que les associacions de veïns tenen unes altres connotacions, i pense que d’altres fins també, mes casolans i quotidians. Van nàixer al tardo-franquisme perquè no hi havia democràcia, i els partits i els sindicats eren clandestins, aleshores a traves de les associacions de veïns es plantejaven reivindicacions no polítiques —estaven prohibides— , problemes d’estructures com ara: enllumenats, sanitat, educació, transport, cultura, festes, habitatge, serveis socials, urbanisme… I la seua activitat era de barri, local i a tot estirar comarcal a través de les federacions.
I ara, igualment, eixe és el seu paper al meu minso entendre.
El 15-M pense que és una altra cosa, pot assumir aquest paper que feien i fan les AV, però va més enllà. Per començar és un moviment que ja té experiència de lluita i voluntat d’operar en tots els àmbits: barris, locals, comarcals, de país, estatals i internacionals, i té una finalitat: Canviar el sistema injust que regeix el món per mitjans cívics i pacífics, i això està ben clar és una finalitat política.
Evidentment el 15-M no és un partit, però també és ben evident que dins del 15-M estan moltes companyes i companys que militen en partits, sindicats i tota mena d’organitzacions progressistes que tenen aquesta mateixa finalitat: canviar el sistema, i junt a ells, hi ha infinitat de companyes i companys independents que han trobat al 15-M el pal de paller on col·laborar en un moviment aglutinador de tantes esperances per un món més just, lliure i solidari.
Tot açò fa que el 15-M no siga un partit polític, ni pense que ho tinga que ser però… Convindreu amb mi que és un moviment polític que abasta tot el món i té una finalitat política: Canviar el sistema. Que no s’enganye ningú ni crega que açò és una cosa semblant als boy scouts que també és un moviment internacional amb tots els meus respectes, però no és això.
Finalment, si fem una “associació de veïns” caldria explicar a cada vegada perquè participen de les movilitzacions del 15-M, i endemés ens podrien acusar —i amb raó— de intentar manipular una “associació” que té les connotacions que us deia al primer paràgraf… vés a saber.
Si creem l’associació d’amics del 15-M, ja està ben clar al seu enunciat qui som i que volem.
Aleshores? On està el problema?
Rafa
Hi ha associacions de veïns que funcionen molt bé, pero d’altres no, l’assamblea de Tavernes som un moviment de veïns amb l’esperit del 15M, podem fer les mateixes coses i moltes més, la burocràcia té que ser mínima i mantindre viu el resorgiment de la conciència de ciutadans del món front al abusos dels poderosos. M.J.
Les associacions de veïns sons una altra cosa i tenen unes altres connotacions. Ja een tinguérem una i feu un paper formidable en els temps del final de la dictadura i els primers anys de la transició. Fims i tot tenim materials d’aquella època. que igual algun dia caldria parlar-ne. Ara és un altre temps i rquereix noves estructures i formes de lluita. Pense jo. Rafa