P.G.O.U. 2014

AL.LEGACIONS AL P.G.O.U. 2014 DE L’ASSOCIACIO ÀGORA

la Associació Cívica Cultura Àgora,
EXPOSEM:
Que el DOCV del 7 d’agost de 2014 inclou l’anunci “Informació Pública del Pla General i l’Informe de Sostenibilitat Ambiental” de l’Ajuntament de Tavernes Blanques, i estant dintre del termini de 60 dies per a presentar al.legacions:
AL.LEGUEM:
Que el proposat PGOU 2014, no compleix els objectius que marca la legislació en matèria d’estratègia territorial i sentència l’Horta de valència de forma irreversible. Mentre que, això si, declara el contrari, sent per tant un document que no informa ni analitza adequadament de les conseqüències de l’aplicació del mateix i que per tant manca de valor en tant que instrument d’informació pública. Convertint així el procés de participació pública en un procés espuri.

Inconsistència, espureitat i acientifisme en l’aplicació de l’IMOS (índex màxim d’ocupació de sòl per ús residencial): Tavernes és un municipi on, segons el mateix projecte de PGOU, el sòl artificial ocupa actualment el 77,5% del municipi. Per tant, manca de sentit l’aplicació de l’índex màxim d’ocupació de sòl (una figura que es justifica a l’article 45.1 de la LUV i al 13.4 de la LOTPP) encara que estiga ben calculat d’acord amb el reglament (DECRET 1/2011, de 13 de gener). Suposant que els càlculs són correctes el IMOS=30,84%. És a dir, el sol artificial pot créixer en eixa quantitat i passar dels 604.883 m2 actuals als 791.428m2 quan el terme de Tavernes sols té 780.995m2 !!.
I segon l’article 13.4 de la LOTPP que diu:
«S’establiran mecanismes de control dels increments d’ocupació del sòl, i s’articularan els instruments de gestió territorial per a fer efectiu el principi d’equitat territorial.»,
és precisament per CONTROLAR els increments d’ocupació de sòl. En el cas que ens ocupa una aplicació al nostre entendre espúria del reglament deriva en que s’ocupa TOT el sòl, saltant-se clarament l’esperit de la llei tot i estar calculat d’acord amb el reglament .
El projecte de PGOU ocupa tot el sòl ocupable del municipi. Amb tot allò exposat anteriorment, l’equip redactor i el govern municipal, podrien no obstant, tindre coneixement i criteri i no ocupar més que allò estrictament necessari. És a dir, si el càlcul del IMOS em dóna que puc ocupar un 30% més, això no vol dir que ho haja de fer necessàriament. Hi ha el criteri professional i el del sentit comú i tots dos recomanarien no ocupar TOT el terme municipal. I diem bé TOT, perquè el 3.5% no ocupat en el projecte és domini públic (vores de barranc i vies pecuàries) impossible d’ocupar per llei.

Tavernes perd tota la superfície agrícola del municipi. Aquesta és la conseqüència. I quan diem tota volem dir el 100%. El PGOU proposat elimina sense embussos tot el patrimoni agrícola que té el poble. Desapareixen per tant i per sempre les partides dels Desemparats (43.947m2) i de La Canal (47.735m2). Això vol dir que no queda RES de terra agrícola i per tant resulta sarcàstic que el propi PGOU diga que és d’acord amb els objectius de la estratègia territorial valenciana.
A més compta en urbanitzar 98.891m2 d’horta del municipi de València (SUBLE-R4) en comptes de deixar el espai lliure per implementar mesures paisatgístiques i limitar l’impacte visual, sonor i de contaminació de la ronda que preveu.

El PGOU proposat no compleix amb les directrius sobre competitivitat. La estratègia territorial de la comunitat valenciana (DECRET 1/2011, de 13 de gener) marca unes directrius a les que la resta de plans i projectes sobre el territori han de sotmetre’s. El PGOU proposat no està d’acord o contradiu total o parcialment les següents sobre competitivitat:

Directriu 27. Els actius del territori i la competitivitat econòmica
a) Situar la qualitat del paisatge i del territori en general com un dels eixos de les polítiques d’atracció de talents i d’inversions en tots els sectors de l’activitat econòmica.
i) Considerar el paisatge i el patrimoni natural i cultural com a elements diferenciadors d’espais i destinacions turístiques.
El PGOU no valora en absolut el paisatge, malgrat fer un catàleg de béns i un estudi de paisatge que queda en no res en eliminar tot el paisatge que diu posar tant en valor com s’ha explicat en punts anteriors i per rematar posar una via d’alta capacitat entre el poble i l’horta.

k) Assegurar la restauració dels efectes negatius ocasionats pels impactes ambientals, la recuperació del capital natural i la seua funcionalitat.
No veiem en el PGOU proposat cap mesura concreta per restaurar els efectes negatius que el propi pla generaria. Especialment per la ocupació de tot el sòl agrícola i per el traçat de la ronda.

n) Garantir una bona qualitat de l’aigua, del sòl i de l’aire, i també del paisatge, com a elements fonamentals de la millora de la salut pública.
Fer una ronda d’alta capacitat no és la millor manera de garantir una bona qualitat de l’aire i del paisatge, especialment greu és el fet que passa molt a prop d’instal•lacions educatives (l’institut de Tavernes). Un altre tant podem dir del paisatge. Directament s’elimina. Des de l’institut i altres parts del poble ja no es vorà l’horta sinó una filera d’adossats i una autovia.

o) Fomentar una cultura de la qualitat territorial, paisatgística i de la valoració dels seus elements identitaris
El Pla es salta grollerament aquesta directriu en carregar-se tota l’horta històrica del municipi. Acabant així amb els pocs elements identitaris que li queden a Tavernes

p) Garantir l’ús públic racional i sostenible del territori per a tots els col•lectius socials, evitant sobrepassar la capacitat de càrrega dels ecosistemes.
Declarar tot el terme municipal urbanitzable va exactament en la direcció contraria de no sobrepassar la capacitat de càrrega.

q) Potenciar el paisatge i la diversitat urbana i territorial com a recurs de competitivitat econòmica.
s) Fomentar els processos d’innovació en el sistema rural i donar suport als lideratges transformadors en aquest.
v) Fomentar les ciutats tranquil•les, el comerç just, els productes locals, el comerç de proximitat i l’agricultura ecològica
El PGOU no proposa una ciutat tranquil•la (encara que declare el contrari). No hi hauria una disminució del trànsit sinó que amb la construcció de la ronda augmentaria un 10% a curt termini i un 20% a llarg.
Què dir dels processos d’innovació en el sistema rural, l’agricultura ecològica i el consum de proximitat. Simplement hauríem d’anar-nos-en a un altre poble per satisfer aquesta directriu (desapareixen el 100% dels camps cultivables)
Efectivament amb la desaparició de l’horta municipal, i la que fa frontera sud del terme de València, sent substituïda per cases i/o edificis envoltats d’una autovia, no és (per més que el projecte declare sense treva que sí) la millor manera de garantir la competitivitat econòmica ni la qualitat del paisatge.

El PGOU proposat no compleix amb les directrius sobre el paisatge. La estratègia territorial de la comunitat valenciana (DECRET 1/2011, de 13 de gener) marca unes directrius a les que la resta de plans i projectes sobre el territori han de sotmetre’s. El PGOU proposat no està d’acord o contradiu total o parcialment les següents sobre paisatge:
Directriu 50. Marc d’actuació i objectius de la política de paisatge
En el marc del Conveni europeu del paisatge, i d’acord amb el que estableix la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, s’estableixen els grans objectius de la política de paisatge de la Comunitat Valenciana següents:
a) Protegir i posar en valor els paisatges més valuosos i socialment apreciats de la Comunitat Valenciana.
b) Salvaguardar, gestionar i millorar els valors del paisatge en els processos de planificació territorial i urbanística, amb l’objectiu d’incrementar-ne la qualitat a tota la Comunitat Valenciana, tant als espais naturals i rurals, com als urbans i periurbans.
c) Coordinar l’actuació de les distintes administracions públiques en matèria de paisatge, mitjançant la definició de criteris i objectius de qualitat paisatgística concrets.
Insistim de nou que el PGOU proposat no té el més mínim respecte per un paisatge molt valuós i molt apreciat socialment que és l’Horta de València, ni per suposat el salvaguarda ni el millora. Tampoc s’aprecia coordinació amb altres administracions malgrat declarar que les actuacions estan d’acord amb el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València (PATHV). Les àrees de reserva que contempla el PATHV són afegitons ad-hoc probablement fets amb posterioritat amb l’únic objectiu d’adaptar el PATHV als PGOUs en redacció, desvirtuant d’aquesta manera el sentit del Pla d’Acció Territorial tot invertint la jerarquia legislativa de facto: Va ser en aquest punt on el PATHV es va sotmetre als PGOUs en comptes de ser al contrari, com indicaria el sentit i filosofia de la legislació2.

2 El Pla d’Acció Territorial de l’Horta: Protecció del territori o reserva de sòl per urbanitzar? Una anàlisi de la superfície i connexions del PATH; J. Gavaldà, V. Bayona – III Congrés de l’Horta Nord. València 2010

El PGOU proposat no compleix amb les directrius sobre la infraestructura verda. Capítol apart mereix el tema de la infraestructura verda. Tret de les vores del barranc que identifica i tracta com part de la infraestructura verda, no es veu en cap altre lloc un tractament concret dels corredors tal com marca la legislació. En concret, el PGOU juxtaposat amb el projecte de PGOU d’Alboraia crea una conurbació amb aquest poble eliminant un corredor (la partida dels Desemparats dels dos pobles) i comprometent seriosament les directrius d’infraestructura verda i el futur de l’horta. Veieu les imatges comparant l’espai d’horta entre Tavernes i Alboraia (infraestructura verda) actualment i amb el PGOU proposat.

La següent directriu ho deixa molt clar:

Directriu 43. Connectors biològics i territorials d’escala regional
1. L’estratègia territorial defineix un conjunt de corredors biològics i territorials d’escala regional. Aquests i els que puguen definir els instruments de desenvolupament de l’estratègia territorial, com també els derivats de la legislació ambiental, tenen com a funció garantir la permeabilitat del territori en el seu conjunt, connectant espais naturals protegits i altres àmbits de gran valor ambiental i paisatgístic.
2. Aquests corredors han de tenir una amplària variable en funció dels ecosistemes que connecten, i dels fluxos de matèria, energia i informació que canalitzen; l’ample mínim recomanat és de 500 metres, llevat d’excepcions degudament justificades en la realitat territorial.
3. El planejament urbanístic i territorial ha d’establir una adequada ordenació i regulació dels usos del sòl i activitats per a garantir la permeabilitat i la connectivitat dels corredors biològics i territorials, amb aquesta finalitat.
De nou, no apreciem corredor de 500m ni cap altra ordenació en el PGOU que garantisca aquest aspecte.

La ignorància de la següent directriu és sagnant al PGOU:
Directriu 48. Principis directors de la infraestructura verda i l’activitat agrícola i ramadera
Les administracions públiques han d’integrar en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria d’activitat agrícola i ramadera els principis directors següents:
a) Contribuir al manteniment de l’activitat agrícola i ramadera des d’un punt de vista multifuncional i, en especial, en relació amb la producció d’aliments, […] i la salvaguarda del paisatge.
b) Conservar com a actiu territorial estratègic la major part possible de sòl agrícola d’alta capacitat agrològica, orientant els desenvolupaments urbanístics cap als sòls que no tinguen aquesta consideració.
c) Conservar i posar en valor els mosaics agroforestals, espais agropecuaris i horts, ja que són espais d’elevada biodiversitat, valor estètic i interés interpretatiu de la contribució humana sobre el paisatge. […]

El sòl agrícola de l’horta és dels més productius i de més alta qualitat del món. Fer un PGOU on desapareix per complet és fer exactament el contrari del que marca la llei i les directives europees. Encara que digues moltes vegades en la redacció que el projecte és molt sostenible.

El PGOU proposat compromet seriosament la pervivència de l’Horta de València com espai singular .
Atenent a tots els arguments anteriorment exposats ens agradaria de nou remarcar que l’Horta de València és el substrat del Tribunal de les Aigües, ara mateix patrimoni immaterial de la humanitat. I que per primera vegada és reconegut com a paisatge singular dins la legislació valenciana:

Directriu 53. Paisatges de rellevància regional de la Comunitat Valenciana
1. A l’efecte d’aquesta estratègia territorial es consideren de rellevància regional aquells paisatges que compleixen les condicions següents:
a) Tenen una dimensió i escala territorial d’àmbit supramunicipal, i expressen el caràcter i la identitat d’una determinada part del territori.
b) Són representatius de la diversitat dels paisatges de la Comunitat Valenciana.
c) Presenten importants valors i es troben en bon estat de conservació.
d) Tenen una elevada estima social per la seua representativitat i pels seus valors.
e) Són considerats singulars, per ser excepcionals i únics en el conjunt de la regió.
2. A la Comunitat Valenciana s’han identificat 40 paisatges de rellevància regional (PRR), agrupats en 14 grans conjunts paisatgístics, per les seues similituds morfològiques, funcionals i de continuïtat. Sense perjudici que l’estratègia territorial puga identificar-ne d’altres. De nord a sud, són els següents:
[….]
m) Hortes de la Comunitat Valenciana
[….]
– PRR 37, horta de València

El PGOU proposat conjuntament amb el d’Alboraia (si anara endavant) aïllaria la partida del Racó de S. Llorenç comprometent definitivament l’horta al voltant del monestir de S. Miquel dels Reis tot desconnectant-lo visualment i agrícola de la resta del sistema horta.

PER TOT AIXÒ:
Demanem la no continuïtat endavant d’aquest Plan General d’Ordenació Urbana.

Tavernes Blanques, a 17 d’octubre de 2014.

plan-general-pequeno-copia

 El Pla General d’Ordenació Urbana de Tavernes Blanques es troba en periode d’exposició pública, es pot consultar a l’Oficina d’Atenció i Informació al Ciutadà de l’Ajuntament i a la página web, en el següent enllaç:
És un document molt important i netament tècnic, molt difícil d’entendre per als ciutadans, per la qual cosa, ha de ser explicat a tots els veïns i veïnes de manera clara i concreta, però açò serà demanar massa a uns polítics poc acostumats a informar de la seua gestió al capdavant de les nostres instituciones “democràtiques”.
Hi ha un termini per fer al.legacions al esmentat Pla, 60 dies hàbils des de la seua publicació, però no hem pogut trobar la data de la publicació, si trobeu la data podeu posar-la més avall, als comentaris, gràcies.

Ja hem “veriguat” la data de publicació del PGOU, va ser el passat 7 d’agost, per tant, el termini per a presentar al.legacions acaba el próxim  18 d’octubre , 60 días hàbils després de la publicació.

També cal dir que després de quasi 10 anys elaborant el PGOU, és ara quan volen aprobar-ho, al final de la legislatura, abans de la inminemt entrada en vigor la nova lley “Ley de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje” (LOPUT), de la Generalitat Valenciana. I afegir també, la tramitació en ple estiu, quan tots nosaltres estem gaudint del descans anual, i pitjor tenim participar en la seua tramitació.

El dimarts dia 9 l’Associació Cívico Cultural Àgora, ha sol.licitat a l’Ajuntament de Tavernes Blanques, que convoque una reunió informativa per a tots els veïns, per explicar de forma entenedora per a tots el nou Pla General d’Ordenació Urbana, des d’aci donarem complida informació al voltant d’aquesta iniciativa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s