Al comentarista anònim del “Psociates que ara reneguen” aparegut al TP.

One response to “Sobre les eleccions municipals a Tavernes i la possible unitat de l’esquerra. (Rafa Arnal)”

  1. Psociates que ara reneguen.

    Ay palleta, ay palleta. Qui t’ha vist i qui et veu. De llibreter/estafador a polític. La próxima vegada passa el corrector ortogràfic primerament, per no cometre animalades del calibre de “AIXINA”. I per favor, no caigues en “es un pepero del poble”, que tu eres el primer VENUT de este poble.

    https://tavernespost.wordpress.com/2015/02/28/sobre-les-eleccions-municipals-a-tavernes-i-la-possible-unitat-de-lesquerra/#comments

rafa LlibreriaPer tarannà personal i respecte, merescut o no, tinc per costum el contestar-hi a tota persona que m’escriu a mi, o em referencia d’alguna manera, de fet, tinc relació i m’escric amb persones dels cinc continents del món, independentment dels seus credos, raça, idioma, ideologia, religió… això ajuda molt a obrir la ment, el pensament.

Tot el que dic i pense, ho he signat sempre, que és com fan normalment els demòcrates. Els que blasmen, els que insulten… normalment utilitzen l’anonimat com has fet tu, perquè són coses vergonyoses per al que ho fa i amb el pecat porten la penitència.

Normalment als “periòdics digitals” com el nostre TP, hi ha un “mecanisme de defensa” per bloquejar el comentaris anònims que ataquen l’honorabilitat de les persones, de les institucions… Al llarg del 4 anys de vida del nostre TP no hem activat mai aquesta opció perquè a les més de 50.000 visites que hem tingut, mai ha entrat un “anònim” com el teu, això denota la civilitat dels nostres lectors, la immensa majoria del nostre poble, cosa que com a taverners ens ompli de goig doncs denota el bon funcionament i el respecte que genera el nostre mitjà.

Voltaire representa el pardigma de l’intelectual de la il·lustració francesa, que posa el seu coneixement, en temps turbulents com els que vivim ara, al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Se li atribueix una frase adreçada a un personatge, més o manco com tu:

no comparteixc la teva opinió, però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-la”.

I aquest posicionament ètic en la vida fins a les darreres conseqüencies, aquesta defensa per la llibertat d’expressió el va portar a la presó i a l’exili.

Nosaltres, des de la redacció del TP compartim i fem nostra aquesta cita Volteriana… l’exemple el tens amb la publicació del teu escrit. Podríem saber qui eres a traves de la IP… però no ho anem a fer, anem a guardar el teu “anonimat” fins que reflexiones i entengues quin ha de ser el comportament d’un demòcrata. Ha de ser la teua decisió… ho vas entenent?

En quant al contingut: Psociates que ara reneguen, dir-te que continue pensant que el “socialisme” és l’única eixida politico-social que pot canviar l’actual  injustícia d’aquest món que patim. Vaig deixar el PSPV-PSOE al moment que vaig entendre que els socialdemòcrates que ocuparen el poder del partit, i el governament de l’estat, no tenien cap projecte de transformació socialista, simplement, eren el nous “encarregats” de gestionar, com si fos un “cortijo,” l’estat i el nostre petit país per als amos de sempre. Això no te res a vore amb el socialisme autogestionari, com jo l’entenc, i per això mateix… salut i bon vent.

Pel que fa al “corrector ortogràfic” dir-te que Ay en valencià s’escriu Ai (amb i llatina) i que al “es un pepero” és denota acció i per tant és un verb, i per això cal accentuar-lo… malgrat tot dir-te que es nota que has estudiat valencià a l’escola i llevant tres cosetes l’escrit no està malament.

De lexicografia vas mal, qualificar aixina d’animalada ho denota.

El dic general (Ferrer pastor) i el CVB més o manco expliquen:

Aixina, adverbi (Així pren diverses formes derivades; aixina, aixins, aixana, aixines… Equival a “d’aquesta manera”; S’empra per manifestar una qualitat o situació que el qui parla no pot arribar a definir o qualificar amb exactitud…

I donen llocs de referència del seu ús a tot arreu dels PPCC ( l’espai de llengua compartida)

Aixina (recollida al Lluçanès, Ponts, Massalcoreig, Reus, Peníscola, Morella, Benassal, Forcall, Plana de Castelló, Onda, Val., Gandia, St. Lluís de Men., Eiv., Formentera)… i per suposat a Tavernes Blanques.

Per acabar, dir-te que jugues en ventaja perquè saps qui sóc jo, em coneixes del poble, saps que sóc “Palleta” és a dir, de casa Palleta (renom o malnom es diu), eixe és el meu llinatge local —pertanyent a la 3ª generació, un segle porta més o manco la meua família al poble— , no se la teua…

Pel que dius de llibreter/estafador, igual alguna vegada es vam equivocar en el canvi d’una compra, o potser un preu equivocat… si ha sigut aixina et demane disculpes perquè no va ser intencionat, ara bé, si ho dius amb voluntat d’insult me les tindràs que demanar tu, perquè no t’ho tolere, i més des de l’anonimat, t’ho podré perdonar pensant que ha estat fruit d’una “calentura”… i no et guardaré cap resquemor. M’ha passat moltes vegades en la vida i amb molta gent diversa amb qui finalment, mira per on,  mantinc relacions cordials i d’amistat.

No he estat mai un polític a l’ús, es a dir un home abocat a obtenir un càrrec polític públic, i això que he tingut ofertes i de ben remunerades —i no es cap “farol”— per la meua trajectòria de militant històric… te sorprendries. Sempre he sigut un home independent i lliure, segurament pel meu tarannà llibertari, difícil de lligar, ben al contrari, de sempre m’han acusat “carinyosament” de “capità aranya” que embarcava a les companyes i companys en “llistes” i jo em quedava fora. No sempre va ser així exàctament —he  de dir— i en moments durs vaig anar en “llistes” de tota mena sense cap problema… i sempre, sempre, he estat disposat a treballar des d’on fora, càrrecs o no, per defensar la meua “concepció del món” sense combregar mai amb “rodes de molí” i com que em conec, i no em sent capaç de pegar “cabotades” en aquelles coses que no estic d’acord… millor fora que dins.

Polític no, però sempre he estat un home polititzat, heus ací una bona dicotomia, i qui no entén açò, per una o altra raó és un “cap de suro”, dit amb tot el respecte possible, des del meu posicionament d’home lliure i compromés. Ho deia Fuster: “la política si no la fas, te la fan”, per tant has de triar. Això és el que he fet sempre. I encara.

Si algun dia decideixes “eixir a la llum” i ens creuem pel carrer i m’ho dius, estaré encantat de raonar tranquil·lament amb tu com fem els demòcrates, sempre s’aprén de les idees dels demés per llunyanes que estiguen del pensament propi.

Amb la meua abraçada llibertària.

Rafa Arnal.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Uncategorized

3 responses to “Al comentarista anònim del “Psociates que ara reneguen” aparegut al TP.

  1. La honradez siempre acompaña a Rafa Arnal y familia,Mis relaciones comerciales durante más de 30 años impecables y las personales más.
    el tarambanas anónimo aplica el calumnia q algo queda,pero no lo vas a conseguir Ano Ni Mo

  2. Mira David, el meu iaio matern (de Meliana) i la meua iaia (d’Almàssera) , tots dos analfabets, s’instal·laren a Tavernes per motius laborals enllà ples principis del segle XX, atés que el iaio Vicent, fugint de la misèria entrà a treballar de “paleta de vies” al tramvia i això canvià la seua vida, aprengué a llegir i escriure poc a poc i aconseguí arribar a “cobrador”, tot un progrés social… i estem al poble des d’aleshores, com tanta i tanta gent que ha vingut després per idèntics motius i sols per això ja tenen el meu respecte, siga quina siga la seua procedència. Aquest poble, sociològicament de “gent de saquet” —nom popular dels treballadors, “proletaris” en la lexicografia marxista,— els hi acollí i ells s’integraren, fou el seu poble, i ara és el meu poble, i me l’estime, com ells i com els meus pares, la clau que ho explica és la “integració” , la voluntat de pertànyer a una comunitat, d’això també podríem parlar algun dia: el desarrelament, no porta a cap lloc, o potser sí, porta al l’autoodi vergonyant, potser per això mateix a la xenofòbia, de segur a la marginalitat… sembla un debat ben interessant. No creus?
    Rafa Arnal

  3. I tant que hi ha molt de tema… en referesc al Voltaire filòsof i lliure-pensador, que fora un “senyoret de casa bé , aristocràtic i “bon vivant” forma part de les seues circumstàncies i de les del seu temps… aixina i tot, filosòficament està reconegut com a u dels pares putatius de la revolució francesa. Això, com s balanç final, pense que vol dir alguna cosa. No creus?

    Rafa Arnal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s