Le Bois de Boulogne

Fa unes setmanes vaig assistir a unes jornades sobre Urbanisme i sostenibilitat a la ciutat de València, organitzades per la Universitat de València. El repàs de les actuacions polítiques en aquesta matèria des dels anys 60 del segle passat, és desolador: Els plans, quan han existit ( com el darrer de 1988) han estat sotmesos a tantes modificacions ( requalificacions, PAIs, PEPRIs, etc.), que aquells aspectes positius que arrepleguen, com ara les dotacions púbiques o el respecte al medi ambient, han acabat essent engolides per una realitat depredadora de l’horta circumdant: Nous barris residencials amb amples calçades, nous “bulevards” de circumval•lació i nous projectes de “corredors comarcals”: Tot a major gloria del negoci del “totxo” i del transport privat; es a dir, de l’automòbil.
Una de les urbanistes, professora de la Universitat Politècnica, va dir una cosa que se me va quedar gravada en la memòria: L’horta nord de la ciutat ( on és el meu benvolgut Racó de l’Anell) ha quedat reduïda a una extensió equivalent a un dels més coneguts parcs de Paris, le Bois de Boulogne. En efecte, això és tot el que queda des del terme de Godella a Sant Miquel dels Reis; i la cosa no es queda ací, doncs la revisió de l’actual PGOU, preveu un enorme bulevard-corredor des de Sant Miquel dels Reis, per damunt del Racó de l’Anell, fins a les rodalies de Carpesa i Benifaraig.
El pitjor de tot és que no sabem que és el que es vol fer amb el que queda de l’horta. Le Bois de Boulogne és un conjunt harmònic i mediambiental de caràcter urbà, concebut pel gaudi ciutadà; però la nostra horta ( el que queda), abandonada a la seua sort, pot esdevenir un espai degradat al servei de l’especulació urbanística.
Queden pocs llauradors, i llauradores menys encara; les collites acaben en mans d’uns pocs intermediaris que dominen el mercat i fixen preus ruïnosos pel productor; les importacions massives des d’Àfrica ( caldria saber amb quins controls fitosanitaris) han acabat amb els avantatges de situació i qualitat dels nostres productes, com ara la xufa; en definitiva, si no es lluita i es promou, una agricultura ecològica associada i de proximitat al consumidor, els dies dels nostres camps estan comptats…… i encara tindran la barra de cantar allò de “en els camps remoregen càntics d’amor, himnes de pau” ¡Arri haca!.

Joan Crespo: “El Xirivellà”

images

Advertisements

2 comentaris

Filed under Uncategorized

2 responses to “Le Bois de Boulogne

  1. ricardo

    Cal lluitar per conservar aquest patrimoni natural i al mateix temps cultural de l’horta. No podem consentir que el que queda el destrueixin com tants altres paratges. No podem deixar a les futures generacions una herència d’asfalt i rajola. Ja ni me’n recorde de com eren les abubilles. (Apalputs em deien que es deien)

  2. descot

    La decadència del Racó de l’Anell ès la decadència de tot un Pais, caldar lluitar molt per salvar el nostre Pais.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s