El “Cor Lleonard Giner” obri la segon sessió de la Mostra de Música del Mediterrani al claustre de La Nau (UV).

el cor 2 obri

El “Cor Lleonard Giner” obri la segon sessió del festival des de la balconada del Claustre… al marge superior esquerra es veu la silueta de l’humanista valencià Lluis Vives que amb la ma estesa i oberta sembla dirigir al Cor.

Vicent Andrés Estellés va reviure en els versos, veus i notes de l’última nit de Trobada

Cantants, músics i poetes ens van transportar durant tres hores pels quatre punts cardinals de la cultura mediterrània.

L’agradable nit d’aquesta esperançadora tardor va arrencar amb les veus, a capella i desendollades, del Cor Lleonard Giner, des del pis superior del claustre de la Nau. Una formació jove que rep el nom del fundador del grup Carraixet, que va musicar, com també farien altres en aquesta Trobada, diversos poemes de Vicent Andrés Estellés.

Va seguir la jove veu de Paco Muñoz , que va participar en les ” Trobades de Música del Mediterrani ” dels anys 80 i no va voler faltar a aquesta renovada edició, amb una selecció de temes molt populars i mariners.

Aitana Ferrer va portar aromes de primavera -com a metàfora de joventut, luminositat i optimisme i tema central del seu últim treball- amb la seva plena i personalíssima veu.

El record del mediterrani i universal George Moustaki i del seu deixeble George Brassens va ser la proposta d’Eva Dénia, guitarra i veu, i Merxe Matínez, violoncel.

Jaume Pérez Montaner, Marc Granell, Tersa Pascual i Isabel García Canet van deixar entreveure una part del seu singular món poètic. I Eduard Carmona, que va agrair la invitació per ser l’únic poeta que venia de les terres del nord, va sorprendre i divertir amb la magistral “interpretació” de les seues originals i actuals composicions.

Finalment, grup Carraixet va donar una lliçó de respecte a la tradició i aposta pel futur al reunir a l’escenari a tres generacions de cantants que es nodreixen, musicalment parlant, de les nostres arrels. En una nit tan especial, de festa i rebel·lia, van voler tancar amb l’himne “Des de Vinaroç a Oriola i de Morella a Guardamar; som un poble que camina i que ningú podrà parar. Tenim un nom molt clar: País Valencià !

Teniu aquesta noticia amb fotos a la web

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s