Grillismo: Altre culte dretà que arriba d’Itàlia, per Wu Ming.

Grillismo: Altre culte dretà que arriba d’Itàlia

(Clica al títol per a enllaçar l’original en anglés)

[Fa una setmana, una prestigiosa revista britànica ens demanà una peça llarga sobre el Grillismo. L’escrivírem i la enviarem, però hi hagué un malentès, i la modificaren massa per al nostre gust. Aclarirem l’assumpte amb ells, però en aquell moment, érem molt més enllà de la data límit i anà a impressió sense les nostres observacinos. És una llàstima, però no n’hi ha rencor. La peça era massa llarga – gairebé 5.000 paraules – per enviar-la a qualsevol altra revista o diari, deixem que facen tota l’edició de nou i que la publiquen en un raonable lapse de temps. Per ací [Itàlia] la situació està molt malament, i la gent a l’estranger està completament desinformada sobre açò. Cada dia llegim bajanades i estupideses sobre Grillo per persones que ignoren per complet la naturalesa reaccionària i autoritària del seu moviment. Una dura realitat ens està mossegant el cul i necessitem enviar un missatge en una ampolla en estos moments. Al final, en no tenir una altra possibilitat, hem decidit publicar l’article en este lleig, obsolet i llargament descuidat blog, que està molt necessitat d’una reforma completa i un nou començament, però fins i tot en el seu estat actual és millor que res. Per descomptat que no té tanta autoritat com eixa revista de Londres, i la circulació potencial en comparació és ridícula, però què més podem fer? Per favor, sentiu-vos lliures de copiar la nostra anàlisi i publicar-la on vulgueu. Gràcies.]

«El matrimoni és la unió d’un home i una dona. Com se pot instituir el matrimoni entre persones del mateix sexe? Llavors per què no matrimonis entre tres persones? Per què no matrimonis amb animals? Algunes persones tenen una forta relació amb la seua mascota, deixaries que se casaren?»
(Francesco Perra, candidat del M5S a les recents eleccions nacionals, 8 de Juny del 2012 )

N’hi ha molta confusió en altres països al voltant del que ha passat en Itàlia durant estos 5 últims anys – la era de l’últim berlusconisme – i que passarà després de les últimes eleccions. En el moment d’escriure açò, ningú sap quin govern tindrà Itàlia. No se pot formar cap govern estable sense el suport del Moviment 5 Estreles [en Italià, Movimento 5 Stelle, M5S d’ací en avant], la organització política creada per l’antic còmic Beppe Grillo i el guru del web marketing Gianroberto Casaleggio. El M5S, que se presentava a les eleccions nacionals per primera vegada, guanyà el 25,5% dels vots en la Cambra dels Diputats i el 23,8% per al Senat.

Dario Fo

Molts comentaristes progressistes i d’esquerres tendeixen a mirar amb simpatia el Moviment 5 Estreles. Han sentit que fins i tot Dario Fo, un famós escriptor d’esquerres guanyador del premi Nobel, donà suport a Grillo durant la campanya. Pensen que els feroços i picarescos discursos de Grillo són només un poc de teatre – al cap i a la fi ell fou còmic. Altra vegada les notícies sobre Itàlia són desconcertants com de costum, però al final, molts tenen la impressió que el M5S és un moviment populista oscil·lant entre els llocs progressistes i radicals de l’espectre polític. Un moviment que té similituds amb altres moviments i mobilitzacions anti-austeritat d’arreu el sud d’Europa (Portugal, Grècia, Espanya, Eslovènia). La gent que pensa així deuria – literalment – de conèixer-ho millor. El problema és, que molts italians també en deurien.

Simone Di Stefano: «Eres antifeixista?»
Beppe Grillo: «Esta pregunta no em concerneix. El M5S és un moviment ecumènic.»
(Conversa entre Grillo i un dels líders del partit neofeixista CasaPound, 11 de Gener de 2013 )

Alguns tindreu amics italians que solien posicionar-se en la esquerra i que recentment han decidit votar pel M5S, o fins i tot han esdevingut activistes del M5S. Apostem que ells no vos han contat res sobre els aspectes més dretans del moviment, perquè podríeu preguntar-los: «Perdó? Estas fent treball polític colze a colze amb feixistes? T’has unit a un moviment que refusa la mateixa idea d’antifeixisme? Un moviment que vol abolir els sindicats?! Has votat un home que lloa Ron Paul i el ‘llibertarisme’ estil Estats Units? Tio, què te passa?», i llavors ells haurien d’esforçar-se per a justificar-se.

«Abans de que degenerada, el feixisme tingué una idea de comunitat (que agafà directament del socialisme), el màxim respecte per l’estat i la voluntat de protegir la [institució de la] família.»
(Roberta Lombardi, membre del Parlament pel M5S, 21 de Gener de 2013 )

Els vostres amics probablement estaran al corrent d’eixos aspectes, però o bé els subestimen o bé els eliminen, perquè són massa inquietants.A tant ha arribat el disgust cap al «vell sistema polític» que criticar un “nou” moviment es considera com una manifestació de pedanteria i luxe intel·lectual: «Primer, anem a donar-li la patada a la classe política, després parlarem sobre els errors de Grillo. Ara no ens ho podem permetre!» Per a nosaltres, este enfocament és molt perillós.

1- Com el rencor cap a «La Casta» ajudà a previndre el conflicte social.

Hi ha molts factors que poden explicar l’èxit de Grillo. Els 2000 foren una dècada de devastació social, en la que els moviments socials anaren encadenant derrotes, mentre que l’últim berlusconisme fomentava el trencament cultural i moral amb la complicitat del tan desacreditat «centre-esquerra». Llavors, a principis de la nova dècada, la crisi de l’euro ens botà a la cara. Durant l’estiu de 2011, la classe capitalista i el Banc Central Europeu decidiren que el govern de Berlusconi era completament disfuncional i incapaç de fer complir les mesures «necessàries» d’austeritat. Malgrat tindre una gran majoria en ambdues branques del Parlament, amb una mena de cop d’Estat legal del «centre-dreta» el govern fou substituït per un altre de «tècnic» dirigit per Mario Monti, un economista neoliberal associat durant molt de temps amb Goldman Sachs i la Comissió Trilateral.

El Govern de Monti tingué suport, encara que a males, tant pel centre-dreta com pel centre esquerra. En realitat, el centre-esquerra feia l’efecte de donar suport a Monti menys a males que el centre-dreta. Al final, el Partit Demòcrata semblà més responsable que Berlusconi de les mesures d’austeritat agressives que empitjoraren la situació de la classe obrera i la classe mitjana baixa el 2012. Una cosa similar passà a Grècia, on el Partit Socialista de Papandreu estigué més estrictament associat  amb les retallades que el partit de dreta Nova Democràcia. La diferència és que Grècia fou testimoni de manifestacions massives i vagues generals contra l’austeritat, l’FMI, el Banc Central Europeu i, així successivament, mentre que a Itàlia el descontentament social es canalitzà cap a un objectiu diferent: l’anomenada «Casta».

«La Casta contra la gent honrada» és el marc conceptual més poderós a la Itàlia de hui en dia. La Casta: Com els polítics italians es convertiren en intocables és el títol d’un llibre best-seller escrit per dos periodistes, Gian Antonio Stella i Sergio Rizzo. Fou publicat el 2007 i tractava sobre com els polítics nacionals i locals utilitzaven els diners dels contribuents per esdevindre oligarques paràsits. El títol del llibre proporcionà la metàfora perfecta per a emmarcar el debat polític en una nova versió de la clàssica dicotomia dretana: «la gent comú» és «neta», mentre que «els polítics» són «bruts». De fet, no només són bruts, són el major problema del país. Desfem-nos dels polítics, i tot estarà bé! El fet que els polítics estan al poder, precisament perquè la la bona gent comuna els ha votat repetidament, és poques vegades mencionat.

Flavio Briatore

«La Casta contra la gent honrada» resultà ser la narració de distracció perfecta. La ira i la frustració es canalitzaren cap als membres del parlament, els sous, el finançament públic als partits polítics, etc.., tots els quals són problemes reals, però els menors del sistema. Mentrestant, les mesures d’austeritat i les polítiques neoliberals ‘eurocràtiques’ devastaven la societat, sense trobar oposició. A diferència de Grècia, Espanya i Portugual, no hi hagué moviments de masses lluitant contra això. No cal dir que la «casta» real – la casta de milionaris, els majors dirigents d’empresa, els especuladors financers i els que són com ells – no pagaren cap preu per la situació que ells havien creat. Fins i tot hem sentit a magnats com Flavio Briatore fent comentaris anti-Casta, atacant als polítics i demés.

Per citar només una conseqüència concreta del marc «la Casta contra el Poble», este relat de despolitització feu que la idea d’un govern «tècnic» fora acceptable, de fet, fins i tot desitjable. L’opinió pública fou portada a creure que un govern sense polítics seria millor que qualsevol govern tradicional. És per això que Mario Monti s’aprofità d’un llarga «lluna de mel» i va ser capaç d’aprovar mesures draconianes que empobriren a la majoria de la població.

El marc de “la Casta contra les Persones» fou activat al debat polític una mica abans que el M5S apareguera, i li aplanà el camí. Allò que Grillo i Casaleggio feren pel seu compte fou estendre el concepte de «casta» per incloure a gairebé tots els funcionaris públics, als quals la retòrica M5S converteix en mers paràsits. En una de les seues publicacions al bloc més infames, Grillo exigí que «desenes de milers d’empleats públics [foren] acomiadats». Com Rossana Dettori – líder del sindicat CGIL – ha assenyalat correctament, darrere de les frases que Grillo utilitza d’una manera abstracta (per exemple, «empleats públics») hi ha hospitals i sales d’emergència, bombers, escoles i llars d’infants, servicis socials per a la gent gran i els malalts greus, «així com institucions democràtiques que garantisquen que estos servicis continuen treballant».

La veritat és que el sector públic d’Itàlia té la major taxa d’inscripció i activitat sindical. El 78,79% dels empleats públics participen en l’elecció de representants al seu lloc de treball (RSU). Per tant, els objectius reals de la invectiva de Grillo contra els empleats públics són els sindicats. Ha fet crides per a la completa «eliminació» dels sindicats en més d’una ocasió.

2- Ridiculitzar «l’anti-austeritat», ridiculitzar el radicalisme.

No és que Grillo no mencione el capitalisme, les faltes dels banquers, etc… Ell ho fa. No obstant això, no n’hi ha cap peculiaritat en esta part del seu discurs, simplement reviu tots els clixés dels populismes de la dreta europea. El tema s’emmarca d’una manera simplista  neo-nacionalista: el capitalisme «real» (el capitalisme productiu) es descriu com a bo, ja que està arrelat al territori, mentre que l’economia financera és degenerada perquè està en mans dels malvades colles transnacionals i grups de lobbys. Atès que l’euro és la causa principal de la actual crisi, si Itàlia ix de la zona euro i es desfà dels polítics i fa fora «desenes de milers» d’empleats (sindicats) del sector públic, llavors tindrem les condicions per a una nova edat daurada.

Gad Lerner

Tots sabem que sovint hi ha una línia antisemita que subjau estos discursos sobre  enemics «anacionals». És una coincidència que diatribes i insults antisemites siguen freqüents en la secció de comentaris del bloc de Grillo? El novembre de 2012 un blogger convidat en beppegrillo.it atacà Gad Lerner, un periodista jueu que s’atreví a criticar Grillo, anomenant-lo «Gad Vermer». Verme en italià significa «cuc», un insult clàssic en el repertori antisemita.

Allò més important que s’ha dir sobre la postura «anti-austeritat» i anti-financera de  Grillo és que només és una façana. És una broma. Al remat Grillo és un multimilionari, per l’amor de Déu! Cada vegada que un moviment populista conservador es votat per a un càrrec o se n’apodera, la seua retòrica «anticapitalista», anti-financera s’evapora ràpidament i acaben administrant l’estat actual de les coses, el capitalisme financer inclòs.

Potser siga allò pel que Jim O’neill, l’últim president de Goldman Sachs Asset Management, ha escrit recentment:

«Trobe el  resultat [de les eleccions italianes] molt emocionant perquè em pareix que un país el PIB del qual bàsicament no ha canviat des que s’inicià la UME el 1999, necessita que canvie alguna cosa important. Potser este resultat electoral i el peculiar atractiu per a les masses del Moviment Cinc Estreles podria marcar el començament d’alguna cosa nova? »

Hem dit «Goldman Sachs»? Fa uns dies, Grillo digué que els grups parlamentaris del M5S estaven disposats a votar a favor d’un nou govern «tècnic» que no incloga cap polític, perquè mai dipositarien la seua confiança en un govern així. Estaven disposats a donar suport a un «Monti Bis», un segon govern de Monti, encara que amb un mandat limitat i estrictament controlat pel nou Parlament. Després de mesos d’anomenar el primer ministre «Rigor Montis», Grillo implícitament digué que l’ex assessor internacional de Goldman Sachs és el «mal menor» en comparació amb els partits polítics. Era només una visió fugaç, llavors la posició de l’ex comediant canvià una vegada més. Ara diu que vol conquerir el «100% del Parlament» per a que «els ciutadans puguen esdevindre l’estat» i així el moviment «ja no haja d’existir», que per descomptat no vol dir res, però és bo per causar sensació.

[N.B. L’últim líder polític que conquerí el 100% del parlament italià i sobreposà el seu moviment amb l’Estat acabà penjat cap avall en una plaça de Milà. Succeí vint-i-sis anys massa tard, però hui en dia les coses succeeixen més ràpid, ja sabeu, està Internet, etc… Bromes a part, Grillo deuria d’estudiar la història del seu país abans de fer estes declaracions provocadores, no són conegudes per portar bona sort a ningú.]

En cas que encara vos aferreu a la impressió que el moviment de Grillo és anti-austeritat i radical, o almenys una força per al canvi concret, per què no fer una ullada al que el M5S ha estat fent en els pobles i ciutats que administra? Per exemple, considerem el cas d’allò que l’alcalde Federico Pizzarotti feu a Parma. El punt clau de la campanya de Pizzarotti era l’oposició a la construcció d’una incineradora l’impacte de la qual sobre el medi ambient i la salut dels ciutadans era considerat catastròfic. El juny de 2012 Grillo mateix declarà: «Mai construiran esta incineradora, si la volen construir hauran de passar per damunt del cadàver de l’alcalde!». Quan el periodista Marc Travaglio preguntà a Grillo sobre les sancions que la ciutat hauria de pagar als contractistes i subcontractistes, este li respongué: «No siguem tontos: Si el pagament de les sancions és obligatori, trobarem una manera de pagar» Bé , l’incinerador es posà en marxa el 3 de març de 2013. La ciutat no podia pagar la multes. Ningú hagué de xafar el cadàver de Pizzarotti.

Durant la seua campanya, Pizzarotti també prometé que no augmentaria l’impost sobre l’habitatge i el cost de la matrícula per a les escoletes públiques municipals. Després de ser escollit, pujà els dos i s’explicà: «No podíem fer res més». Com qualsevol altre polític. Ara està planejant retallar els salaris del funcionariat de la ciutat.

3- Influències de la dreta al Moviment 5 Estreles

Guglielmo Giannini

 

La retòrica de Grillo està plena d’elements que es poden remuntar a diferents tradicions de la dreta, que ell i Casaleggio fiquen en una barreja tòxica. La tradició més reconeguda és la del populisme conservador europeu. A França, este enfocament es conegut com a poujadisme, pel seu principal promotor Pierre Pujade. A Itàlia, en general ne diguem qualunquismo [que podríem traduir com ‘qualsevorisme’], nomenat així per un moviment de masses petit burgés fundat pel dramaturg Guglielmo Giannini el 1946. Una altra tradició és el «llibertarisme» / «anarco-capitalisme»: Ayn Rand, Ron Paul, este tipus de coses. Esta influència és detectable en diverses parts del programa del M5S. Un dels representants més coneguts del moviment, Vittorio Bertola, digué explícitament «M’agrada Ron Paul».
Per descomptat, en les diatribes de Grillo també podem trobar el joc habitual dels trops Thatcherians i clixés que han esdevingut comuns arreu d’Occident. Totes estes tradicions tenen algunes característiques bàsiques en comú, una de les quals és l’odi als sindicats i, en general, cap a l’organització col·lectiva dels treballadors i les seues conquestes, com els contractes nacionals, etc… Esta hostilitat subjau a tots els discursos Grillo.

La raó per la qual és una tasca tan ingrata exposar els elements dretans de la retòrica de Grillo, és que el confusionisme és una estratègia intencionada. Grillo crida contínuament que «ja no hi ha esquerra ni dreta!». Mentrestant, ell i Casaleggio intercalen hàbilment elements de la dreta amb elements d’esquerra, tornant a proposar paraules clau, conceptes i afirmacions que segrestaren dels moviments socials anteriors. Estos conceptes són transformats de nou, amb un tractament que elimina totes les articulacions i els deixa buits de contingut. L’exemple més cridaner és «democràcia directa».

4- Democràcia directa, Führerprinzip i assassinat del personatge.

Malgrat tot el que se diu sobre democràcia directa o la retroalimentació en xàrcia, el M5S és una organització que funciona de dalt a baix, sense cossos intermedis entre Grillo i Casaleggio i el conjunt dels seus admiradors / activistes. Totes les decisions importants són preses per estos dos rics de seixanta-tants, i la «democràcia directa» només funciona com a crida cap la base, per a que esta aprove eixes decisions de forma tele-plebiscitària.

En el període 2011-2012, el M5S d’Emilia-Romagna (regió amb capital a Bolonya, la ciutat on vivim) fou assaltat per una onada d’expulsions. «Dissidents» com Giovanni Favia, Valentino Tavolazzi, Federica Salsi i molts altres que s’atreviren a qüestionar l’absència de democràcia interna. Com a conseqüència d’això, foren expulsats i exposats a turbes furioses a la web. Les expulsions foren decidides per Grillo i Casaleggio i comunicades al món per publicacions curtes a beppegrillo.it. Els activistes locals expressaren la seua solidaritat amb els expulsats i organitzaren reunions en què la majoria d’ells votaren a favor de la readmissió, però el seu vot fou anul·lat pels dos caps. L’últim pas fou l’ús d’Internet per a calumniar els expulsats de totes les maneres possibles. El grillini «lleials» dedicaren el seu temps i esforç a interrompre totes les converses online en les que qualsevol defensara els «traïdors» i criticara Grillo i Casaleggio pel seu comportament clarament autocràtic.

Federica Salsi

Els líders locals del M5S pareixen no tindre cap dubte en fer servir el «linxament» com un concepte positiu. El 2 març 2013 Andrea Defranceschi, representant del M5S al consell d’Emilia-Romagna, declarà que: «Si algú de nosaltres traeix el moviment, Internet el linxarà.» Per a Defranceschi, òbviament, «linxament» significa  la difamació dels dissidents. Si algú s’atreveix a discrepar amb Grillo i Casaleggio, la seua reputació ha de ser destruïda, i esta destrucció ha de continuar molt després de l’expulsió. Esta gent no pot simplement quedar-se tranquil·la, el seu bloc o pàgina de Facebook han de ser bombardejats amb comentaris despectius cada dia. En qüestió de pocs mesos, el regidor Giovanni Favia passà de ser venerat com a l’encarnació dels valors del M5S a ser descrit com el més vil traïdor. I si el dissident és una dona, els insults sexistes plouran sobre ella: «meuca», «puta» i la resta del repertori. Això és el que li passà a Federica Salsi. Esta és una clara manifestació de la mentalitat de culte i, de fet, el M5S es descrit sovint com una secta. Sovint es comparat a la Cienciologia. La Cienciologia rebutjà la comparació.

Vos preguntareu : com Grillo i Casaleggio pogueren fer tot açò? Bé, està tot escrit en el «No Estatut» del moviment. El «No Estatut» és un text molt curt que, des de fa anys, ha estat l’únic document escrit que ha regulat la vida interna del moviment. Bàsicament diu que el nom del M5S i el logotip són propietat exclusiva de Beppe Grillo i que el «quarter general» del moviment es troba al weblog de Grillo, beppegrillo.it.

Si pensàveu que la noció del M5S de «democràcia directa online» és estranya per dir alguna cosa, espereu, no heu vist res encara! Vos suggerim que vegeu una mena de vídeo-manifest que Casaleggio escrigué i produí el 2007. Es titula Gaia: el futur de la política. «Horripilant» és l’adjectiu correcte per al futur anarco-capitalista que Casaleggio preveu amb entusiasme.

Com reaccionen esquerrans pro-Grillo i antics esquerrans quan algú senyala estos greus problemes?

5- Feixistes a la Pàtria de Grillo (i Berlusconi)

Abans de respondre a esta pregunta, cal deixar clar que la gran majoria dels activistes i simpatitzants del M5S no vénen de l’esquerra radical. La majoria d’ells són molt joves i no tenen experiència política prèvia (o fins i tot posició), mentre que altres vénen de la dreta i fins i tot de la dreta radical.

En diverses zones del país, el gruix vertebral del M5S està format per persones que prèviament havien donat suport a Berlusconi, la xenòfoba Lliga Nord, i en alguns casos partits completament neofeixistes com Força Nova i Flama Tricolor. El 2012, quan el M5S guanyà les eleccions a Parma i aconseguí ficar Federico Pizzarotti com a alcalde de la ciutat, la major porció dels vots (25,9%) procedien de persones que havien votat prèviament a la Lliga Nord. Després de tot, Grillo i la posició del M5S sobre la immigració i les minories és molt propera a la de la Lliga Nord. Citem d’una de les seves publicacions del seu blog, el títol de la qual era «Les Fronteres Dessacralitzades» i es publicà a beppegrillo.it l’octubre de 2007:

«Un país no pot PASSAR LA PILOTA als seus ciutadans per fer front als problemes causats per les desenes de milers de gitanos que venen a Itàlia des de Romania. La objecció de Prodi és sempre la mateixa: Romania està a Europa. Però què vol dir ‘Europa’? MIGRACIONS SALVATGES d’aturats d’un país a un altre? Sense conèixer l’idioma, sense cap lloc on posar-los? Cada dia rep centenars de cartes sobre els gitanos, és un volcà, UNA BOMBA DE RELLOTGERIA, i ha de ser desactivada … Per a què serveix un govern que no garanteix la seguretat dels seus ciutadans? … Les fronteres de la pàtria solien ser sagrades, els polítics les han dessacralitzades. »

Finalment, però no menys important, Casaleggio mateix és un ex simpatitzant de la Lliga Nord.

Segons l’advocat Vincenzo Forte – un antic líder del neofeixista Moviment Social Italià i ara partidari de Grillo – tres dels nous diputats del M5S i un senador del M5S (els quatre escollits en Llombardia) tenen una formació neofeixista. Forte no revelà els seus noms, però afegí:

«Estos no són casos aïllats, és un fenomen molt més vast, i profundament arrelat, una estratègia acuradament organitzada per a penetrar en el moviment de Grillo. Esta estratègia s’està duent a terme amb la màxima discreció pels grups neofeixistes locals. »

El M5S no té cap defensa ètica o teòrica contra açò, perquè Grillo i Casaleggio s’han negat a adoptar incondicionalment l’antifeixisme com un valor diferenciador. Grillo vol que el moviment siga «ecumènic» i l’antifeixisme «no el concerneix».

Silvio Berlusconi després de massa estiraments facials

Succeeix que lluny de ser incomprensible que molts feixistes, berluscones i leghisti ara estiguen admirant a Grillo. No només els agraden moltes de les coses que diu, també encarna el seu ideal d’Home Fort que captiva multituds entusiastes. Per a esta gent, Berlusconi i Bossi ja no eren el suficientment forts / fascinants, ja que arribaren a estar massa compromesos amb la «vella política» i la «Casta». És per això que estos petits burgesos enfadats estan fent una inversió emocional en algú que consideren un nou líder. D’altra banda, existeixen profundes similituds entre Berlusconi i Grillo. Tots dos són testimonis vius de com la indústria d’entreteniment i televisió dels 80 reformà la vida nacional d’Itàlia. El periodista Giuliano Santoro esgrigué un llibre molt interessant sobre açò, titulat Un Grillo qualunque: Il populisme Digitale nella crisi dei partiti italiani [Un Grillo fora el que fora: el populisme digital en la crisi dels partits italians]. Com a qüestió de fet, hom no pot entendre Grillo si ella/ell no entenia Berlusconi. Fa tres anys, en un article per a la revista London Review of Books, fàcilment vam predir que després de la caiguda de Berlusconi hauria un berlusconisme-sense-Berlusconi. Hui en dia és encara pitjor, perquè Berlusconi «caigué», però encara bamba per ahi i el 29,1% dels votants l’han triat a ell per enèsima vegada. Com a resultat, tenim el berlusconisme-amb-Berlusconi vell, clàssic, i un nou tipus de berlusconisme sense ell. Giuliano Santoro escrigué que «Grillo és la continuació de Berlusconi per altres mitjans.»

6- TINA, TITA i el «niisme» del M5S

Ara centrem-nos en eixos esquerrans i ex-esquerrans que estan – de manera crítica o acrítica – donant la seua confiança al M5S. Volem centrar-nos en ells per dues raons:
Primer, és important entendre quines conseqüències pot tindre la absència o fallida de l’esquerra durant una crisi com l’actual; en segon lloc, ens hem adonat que la representació del moviment de Grillo entre radicals i progressistes a l’estranger és més o menys una síntesi dels dos discursos típics pronunciats per italians pro-Grillo radicals – només que amb molta menys informació disponible.
Anomenem estos discursos «el M5S TINA» i «el M5S TITA».

Estos dies, cada vegada que parlem amb els veterans de les lluites d’ahir que han votat pel M5S, i tractem de raonar amb ells, les paraules més usuals que aconseguim extreure de la seua boca són les següents:

«Sí, ja sé que és un moviment ambigu. No estic a gust amb tot el que diuen i fan. Siiii, sí, la seua agenda és parcialment neoliberal. Les seues declaracions sobre els immigrants són inacceptables. Tampoc m’agrada la barreja de populisme i argot corporatiu . Sóc suspicaç amb el culte a la personalitat que envolta Grillo, i el paper exercit per Casaleggio no acaba d’estar clar. Estic d’acord amb tu, n’hi ha més que un poc de fanatisme dins del moviment. També vegí els trolls pro-M5S en acció a Internet. Estic d’acord amb tu, estes expulsions massives em fan pensar en les purgues estalinistes del 1937. Creus que sóc cec? Per descomptat que veig que els feixistes també s’estan unint … I no obstant això, algunes de les reivindicacions i propostes del M5S són exactament les mateixes que hem estat fent anys! El seu programa inclou el «sou ciutadà», la defensa dels béns comuns, l’ecologia … Conec moltes persones decents que s’han convertit en activistes del M5S. Potser podem utilitzar tàcticament el M5S per tal de trencar el vell sistema polític, no? Ningú ha aconseguit fer això abans. Per què no tractar de vore el que succeeix amb eixe suport? No hi ha alternativa de totes maneres. L’esquerra està morta ».

Açò és el que anomenem el discurs esquerrà de Cinc Estreles «No n’hi ha alternativa» [en anglés «There Is No Alternative», d’ahi el TINA]. Es basa en un clàssic mecanisme de Sí / Però: la gent diu que està d’acord amb tots els punts crítics exposats, que són molts, llavors ells diuen alguna cosa pareguda a «però» o «i no obstant això», i encara que la adversativa se sosté només pel desig , s’esborra tot allò que acaba de reconèixer.

En poques paraules: entenen que el M5S és un moviment confusionista amb enfocaments dretans dominants en moltes qüestions clau, però l’èxit del moviment i el fet que algunes propostes tenen orígens esquerrans els fa esperar que esta és una bona oportunitat per a «fer alguna cosa ». Per a nosaltres, «fer alguna cosa» no és necessàriament una bona línia de conducta. Depèn del que faces. De vegades és millor no fer res a fer alguna cosa estúpida. Confondre un moviment de dreta per un propens a la esquerra és definitivament estúpid.

Altres antics esquerrans se creuen qualsevol història que Grillo i el M5S els diga. Ells pronuncien un altre discurs, el discurs ex-esquerrà de Cinc Estreles «Esta és l’alternativa» [en anglés «This Is The Alternative», d’ahi el TITA]:

«El que dius és fals. T’has cregut les mentides que difon la Casta arreu. Certament hi ha alguns racistes, perquè el moviment està obert a tothom, però són minoritaris. La majoria són persones com tu i com jo que volen lluitar contra el sistema. Anem a mantenir a ratlla els racistes. Aquells que foren expulsats del moviment eren oportunistes i infiltrats enviats pels antics partits. Ells violaren el No-Estatut. Grillo no és un líder, no és altra cosa que un altaveu. El fet que ell siga el propietari legal del nom i el logotip de moviment només és una garantia per a que les seccions locals respecten el No-Estatut. Confie en ell. Quan el moviment siga prou fort, Grillo se farà a un costat. Casaleggio només suggereix estratègies de comunicació, no hi ha res fosc o ambigu en això. Per fi, Esta És la Alternativa! He estat esperant alguna cosa com esta des de fa anys, no ho arruïnes tot ara, amb la teua crítica habitual! »

Note’s el clàssic procés de fe en «dues etapes»: en la situació actual Grillo necessàriament ha de tindre un paper important, i més tard, segurament es farà a un costat. En la història dels moviments comunistes, tots els cultes a la personalitat foren invariablement descrits com «transitoris». El 1958, Mao Zedong argumentà que no n’hi ha res roin en el culte a la personalitat en si mateix. Depèn de si esta personalitat representa la veritat revolucionària o no. Amb huitanta-set anys d’edat, Dario Fo, per citar només un nom, fou proper al maoisme durant la dècada de 1970. Esta mentalitat ha facilitat la conversió dels antics comunistes al Grillisme. Pensem que d’esta manera, és com acabaren al costat oposat de l’espectre polític. Quan fou la última vegada que açò succeí?
Succeí a començaments dels anys vint.

Exacte.
El programa catch-all del M5S no ens pot sinó recordar al primer programa feixista de Sant Sepolcro (1919). En aquells dies, el feixisme encara era un «moviment niista» («ni d’esquerres ni de dretes») llançant consignes «revolucionàries» en totes direccions. El 2011, quan començarem a citar este precedent històric, molta gent es burlà de nosaltres. Després, el 5 de març de 2013, Roberta Lombardi – nova presidenta del grup M5S a la Cambra de Diputats – feu una referència explícitament positiva cap al Programa de Sant Sepolcro per tal d’explicar la declaració inacceptable que hem utilitzat com un dels epígrafs d’este article .

Estem argumentant que, quan ja tot està dit i fet, el M5S és un moviment feixista?
La resposta és: no.
Per descomptat hi ha feixistes a allà, i sens dubte les elements dretans del programa són més importants que els d’esquerra. No obstant això, les M5S està en deute amb diferents tradicions dretanes, una part del seu electorat encara està a l’esquerra, i l’etiquetatge del moviment com a feixista seria simplement massa simplista. El que estem tractant de dir és que, especialment a Itàlia, el «niisme» confusionista sempre se nodreix de la crisi econòmica i política, i una part de l’esquerra es veu temptada a escoltar este cant de sirena. Aquells que no resisteixen la temptació invariablement acaben en la dreta, siguen conscients o no d’això.

7- I ara què?

Per què els corresponsals estrangers que viuen a Itàlia,no estan dient estes coses? Escriuen sobre Grillo cada dia, però poques vegades proporcionen una visió sobre les contradiccions internes del moviment. Potser estes contradiccions són menys visibles si no es té un coneixement profund de la nostra història nacional? I no obstant això, les declaracions racistes, homofòbiques o aynrandesques se deurien de reconéixer en tots els contextos. No tenim una resposta clara a estes preguntes.

Gianroberto Casaleggio, co-lider i guru de mitjans del M5S

¿Què passarà ara?
Pel que al «canvi» (eixa paraula buida) es refereix, probablement molt menys del que tothom espera. Com hem tractat de demostrar dalt, el M5S està lluny de ser una força radical i el seu programa està ple de «solucions» que en realitat són part del problema. Fins i tot el mateix dia de les eleccions, mentre molts comentaristes ser pujaven al carro de Grillo, escriguérem que, malgrat les seves consignes incendiàries, el M5S actua com un moviment de distracció i evita la erupció del conflicte social. Grillo diu això mateix, encara que per suposat ell anomena «violència» al conflicte: «Si la violència no comença ací, és per causa del moviment». Com sol passar amb els moviments populistes, el moviment de Grillo pareix que va a desestabilitzar la política nacional, però només faran ones a la superfície, i en fer-ho, estabilitzaran el sistema. És per això que la emoció pro-Grillo es pot trobar en un lloc tan improbable com Goldman Sachs.

Esperem que els progressistes i radicals que s’uniren al M5S, o simpatitzen amb el M5S, o almenys l’han votat, entenguen que la postura «ni d’esquerra ni de dreta» ja no pot amagar totes les contradiccions que hem destacat.Fa poc escriguérem que «anem a costat de la rebel·lió dins del M5S». Què significa això?
Vol dir que esperem que estes contradiccions es tornen cada vegada més agudes, que s’intensifiquen fins que exploten. La «esquerra» del moviment ha de superar els TINA i TITA [recordeu els discursos: There Is Not Alternative, no n’hi ha alternativa i This Is The Alternative, esta és la alternativa; respectivament], manifestar-se de forma clara i rebutjar tant l’agenda de la «dreta» com la retòrica buida, confusionista de Grillo. El conflicte intern no és un resultat inversemblant d’esta fase. Hem d’analitzar este procés amb gran atenció, i estar ahi quan algunes de les energies que Grillo i Casaleggio han capturat intenten alliberar-se d’eixa subjecció. Estes energies es poden invertir en un moviment radical, no ambigu i més consistent. Per això nosaltres tifiamo rivolta, nosaltres «encoratgem la revolta» dintre del M5S.

Bolonya, 4-8 de Març de 2013

Traduït per Víctor Martínez

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s