Centralisme, Espanyolisme i CT per Víctor Martínez

L’acceptació ahir per part del partit ecologista Equo en el seu primer congrés, de no considerar l’Estat Espanyol com un ens plurinacional i no acceptar el dret a la autodeterminació dels territoris que el conformen, alçà ahir crítiques entre els membres de Compromís, que recordem es presentaren conjuntament a les passades generals. Equo ja presentava una estructura provincial, i n’hi havia certes reticències dels seus militants a anar en coalició amb una altra marca de la que formen part ‘los nacionalistas del Bloc’. Fora d’anàlisis sobre Iniciativa, el Bloc i Compromís; i com canvia açò, la relació de l’últim amb Equo, com la dels primers entre ells internament al si de la Coalició, m’agradaria plantejar una idea: la definició que Equo féu ahir al respecte de quina és la seua postura nacional, com a símptoma de que la Cultura de la Transició -terme encunyat pel periodista Guillem Martínez, i que defineix el marc cultural creat arran de la aparició del nou règim, i a la que d’ací en avant abreviarem com a CT- es veu contestada en els últims temps.

Equo junt a UpyD, representen una crítica frontal a la estructura de la Espanya post-franquista. Tenen com a leitmotiv comú o eslògan la regeneració -terme important, recordem què fou i cap a on anà, l’últim Regeneracionisme Espanyol- democràtica i la oposició al bipartidisme, actual diria jo. Així, doncs, apareixen en els últims anys, dues marques que es defineixen com a “progressistes”, sense entrar en el joc de definicions d’esquerra i dreta -a la CT, la idea Esquerra-Dreta, com una representació de les Dues Espanyes, és un pilar central-, però que per altra banda s’intueixen com una representació “sense nom oficial” d’estes dues definicions; i que adopten una postura centralista i nacionalista espanyola. Per això se fa curiós, que algú que adopta una posició “clàssica” del nacionalisme espanyol, qüestione l’autonomisme, l’instrument ideològic de la CT que permeté al nacionalisme espanyol sortejar la manca de legitimitat en la etapa posterior a la mort del dictador. Arribats a este punt hem de recordar que, la idea de les autonomies, precisament per ser el mecanisme que permeté apaivagar els nacionalismes perifèrics (no m’agrada el terme, però per facilitat l’utilitze. Perifèric implica manca de centralitat, i per tant racionalitat, raó de ser, etc.., i deslegitima qualsevol idea feta, en este sentit, contra allò considerat “central”) la Espanya de les Autonomies es transformà en una idea bàsica de la Espanya eixida del Colp d’Estat del 1981.

En este part de l’obra de teatre CT, coneguda com Espanya de les Autonomies, han anat intervenint els dos actors principals de la CT, la Esquerra i la Dreta, com el PP i el PSOE. Cadascú d’ells adoptant papers aparentment oposats, però complementaris, els primers en contra i els altres a favor, però més enllà d’aspectes puntuals com si Catalunya és una nació o una nacionalitat, el model autonòmic no era contestat seriosament; la Espanya Autonòmica era una versió 2.0 del ‘regionalismo bien entendido’ franquista, però amb competències i televisió pública pròpia. Fora d’este marc general, quedaven per una banda els nacionalistes-independentistes, els federalistes i els centralistes d’esquerra, i per altra els nostàlgics de la Espanya Una. Quedaren com a opcions minoritàries, i a excepció dels nacionalistes-independentistes, generalment dintre d’estructures polítiques que acceptaren el marc definit per la CT, com el PP, el PSOE o el PCE, IU posteriorment. La generació que ja ha nascut en Democràcia, i que és lògic, comence ara a qüestionar-se el consens de la CT, no té per què plantejar opcions contràries a la nació espanyola i el centralisme en l’obra. La idea de “regenerar” me pareix central per comprendre la postura. Recorda al moviment Regeneracionista, i la idea que estos tenien de com s’havia de superar “l’impasse” del retardament espanyol -tot i que la Generació del 98 no és el mateix que el Regeneracionisme, tenen a la base la mateixa preocupació essencialista-, passava pel reforçament de la identitat nacional espanyola-castellana i del centralisme, al cap i a la fi, a tall d’exemple, les colònies s’havien independitzat, entre d’altres, perquè la estructura de l’estat-nació Espanya havia estat feble. ‘Regenerar la democracia’ no és tant, per a UpyD o Equo, el canvi de model polític cap a una democràcia més real o participativa -a excepció d’alguns lleugers retocs com les primàries, la idea de representació mitjançant partits polítics resta intocable- com una idea d’enfortiment de l’estat central, des de l’àmbit administratiu fins al nacional. La idea és senzilla, si l’estat-nació és fort, la democràcia també ho és.

La CT està tocada, no sabem si de mort o no, i produeix la aparició i l’ascens d’opcions alternatives, allò que usualment s’anomenen “radicalismes” als mitjans generalistes. Entre tota esta amalgama de propostes, em pareix curiosa la idea del centralisme i el nacionalisme espanyol, siga des d’una posició “progressista” à la UpyD o ecologista à la Equo, com a ariet per a escometre contra la CT i el pilar que les autonomies i la idea de plurinacionalitat hi representen en esta. La qüestió, però, que ens hem de plantejar a continuació és, fins a quin punt tot açò representa una proposta alternativa real, o és simplement l’altra cara de la moneda CT?

Advertisements

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “Centralisme, Espanyolisme i CT per Víctor Martínez

  1. El pes específic d’EQUO dintre de Compromís i la seua “aportació” electoral és ben magra, la ideològica ja la veieu… en les actuals circumstàncies poden ser fins i tot un llast. Igual poden anar-se’n amb la UPyD on sembla que caben totes les opcions de l’espanyolisme cañí, vés a saber i tots tan contents. (Rafa Arnal)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s