Entrevista a Toni Valero (Parke Alkosa), en vaga de fam indefinida.

Antoni Infante entrevista al company Toni Valero que es troba ja en la segona setmana de vaga de fam indefinida i tancat a la seu de la Universitat de València.

Per a qui no conega el perquè de la vaga de fam i la lluita dels col·lectius del Park Alkosa, recomanen una visita a les webs de la Koordinadora de Kol·lectius Park Alcosa i també a l’article solidari que van difondre fa uns dies.

Infante: Bona vesprada Toni, en quina situació està ara mateix el conflicte que t’ha obligat a adoptar aquesta mesura de tancament i vaga de fam indefinida?

Valero: En aquests moments, s’ha acordat una reunió amb la Consellera d’Educació, Treball i Formació com a representant de la Generalitat Valenciana, que tindrem el proper dimecres. Esperem una resposta positiva i, mentre, jo segueixo en vaga de fam indefinida i continua la campanya SOS Parke, que porta més de 80 dies i ja s’ha cobrat l’hospitalització de dos persones que començaren la vaga de fam el dia 22 de desembre. Ja veurem que passa en aquesta reunió.

Infante: A partir de la reunió, quins escenaris preveus que poden donar-se a partir del dimecres?

Valero: A mi m’agradaria que el problema es poguera solucionar, que el govern entenguera que ha de donar una solució que passa en primer lloc per pagar els deutes que manté amb els col·lectius i, en segon lloc es signara un compromís en forma d’acord de col·laboració amb l’Ajuntament d’Alfafar i nosaltres, per a que els projectes tingueren recursos i, a més, tingueren mecanismes estables per a consolidar-se i que els recursos arribaren quan toca, ja que la financiació és bàsica per aquest tipus de projectes socials.

Infante: Si no es donara aquesta eixida d’acord amb el Govern Valencià, quina seria la teva postura i la dels col·lectius del Parc Alcosa?

Valero: Seguiríem amb la vaga de fam, el front de lluita al carrer es profunditzaria i la lluita institucional i informativa i de conscienciació també. En tots aquests fronts es continuaria la lluita. Jo ja vaig dir des del primer dia que aquesta vaga de fam era indefinida i que es continuaria fins que es trobara una solució al problema.

Infante: En aquest sentit, Toni, quina està sent la resposta del la classe treballadora i del veïnat del Parc Alcosa i d’Alfafar?

Valero: Estem rebent un recolzament molt gran per part del nostre poble que és el Parc. Alfafar s’entera igual que Benetússer o Massanassa. Al Parc estem recollint molta solidaritat d’associacions i de persones; s’ha començat també un altre procés que es el del enfrontament amb l’ajuntament pels pressupostos municipals que varen aprovar a cops de policia. L’ajuntament d’Alfafar aprovà els pressupostos del 2012 fa un parell de setmanes amb l’únic suport de les regidories del PP, en un ple municipal convocat sense avisar, amb només 24 hores d’antelació i celebrat sota la vigilància de molts efectius de la policia. Està havent una forta resposta resposta per banda de moltes associacions, perquè aquests pressuposts suposen una agressió per a tot el teixit social. Hi ha tota una campanya per defensar els locals dels centres socials on estan totes les associacions i que al mes de febrer n’hauran d’anar.

Infante: En aquest moments, quin grau de participació, solidaritat i compromís esteu trobant en les diverses organitzacions d’esquerres a nivell de País Valencià?

Valero: La veritat és que, des del principi, gran part de les formacions socials i polítiques i sobre tot de col·lectius formen part de la campanya, però cal reconèixer que a partir de la vaga de fam ha hagut un pas endavant també de les organitzacions polítiques institucionals, i això d’alguna manera és una novetat. Esquerra Unida País Valencià i Compromís varen fer una acció de posar-se unes armilles de SOS Park al Ple de les Corts i se n’hagueren d’anar per això, i aconseguiren una cosa que nosaltres valorem molt: que tots els grups parlamentaris assumiren la responsabilitat de fer de mitjancers i demanar el govern que inicie la negociació. Nosaltres ara els hi hem demanat que estiguen presents a la reunió de dimecres com a observadors.

Jo crec que fins i tot el PSOE va estar bé, va estar present a la roda de premsa i ha fet comunicats. Esquerra Unida i Compromís, el dia que vaig començar la vaga, m’acompanyaren en un vaga de 24 hores, juntament amb persones de la Intersindical, Ca Revolta, CGT… També sabem que CCOO està fent certes tasques de mediació i va signar el primer manifest a favor, però de totes formes jo vull reafirmar que aquest moviment s’ha pogut fer gràcies als col·lectius de base, a l’assemblea de persones desocupades, al 15M, a la Comissió de jubilats i jubilades del 15M, a les assemblees de Benicalap, Torrefiel i Sant Isidre i a gent com Mama Africa etc. També gràcies a altres organitzacions polítiques com CAJEI, Maulets, Endavant i l’MDT i espais socials com el Terra i el Racó de la Corbella, que han estat també des del primer dia. Sense tot aquest suport no s’hauria mantingut aquest moviment.

Cal reconèixer que el camp institucional és un espai de batalla més, però al que també es pot accedir en la mesura que hi haja lluites al carrer que tinguen una estratègia amb objectius clars i una organització que tinga clar que és el que cal fer. Quan això és possible també és possible “mirar als ulls al amo”, encarar-se i no acceptar la decisió que hagi pres ni el destí que ells hagen senyalat per a tu, i és possible començar a escriure el teu propi destí i poder elegir el que vols fer amb la teua vida.

Infante: En aquest sentit penses que la lluita del Parc Alcosa està suposant una especie de catarsi per al conjunt de l’esquerra?

Valero: Jo no sé si serà una catarsi però, passe el que passe, aquest lluita ja ha demostrat que la unitat és imprescindible. Que en un moment d’agressió social com el que estem patint la unitat dels sindicats, d’organitzacions de base i de partits polítics es imprescindible per a poder resistir i plantar cara al PP. El que s’està demostrant també es que l’espenta està eixint del moviment social, del carrer, i no està eixint d’organitzacions polítiques. Està eixint de la gent que sent directament els problemes i que s’organitza per a poder sobreviure amb dignitat. Així es en aquest cas. També s’està demostrant que un grup xicotet com el nostre si té fermesa, paciència i la tendresa necessària es capaç de poder crear aquest espai d’unitat on gent molt diversa puga elaborar una intervenció comuna amb un mateix objectiu i plantar cara. Al PP se li pot plantar cara però per a fer-ho son necessàries una sèrie de coses i una de les coses imprescindibles és la unitat i la fermesa.

Infante: Moltes vegades es vol condemnar els moviments socials a la marginació, a restar en lluites sense sortida política. Penses que s’està superant aquest estadi?

Valero: Crec que hem demostrat que per als moviments socials l’espai institucional també es un camp de batalla. El que passa es que els moviments socials no necessiten d’intermediaris per a donar la batalla en aquest camp. Però per a poder fer això cal organitzar l’espai social de maner autònoma, que no depenga de cap organització política, que tinga molt clar els objectius i l’estratègia, desenvolupar la seu apropia cultura i ,des d’eixa independència, establir una relació de tu a tu amb qualsevol força. En un espai gran, un procés de lluita pot arribar perfectament a entrar en el cap institucional que no es més que el reflex de la confrontació en un camp determinat.

Infante: La solidaritat mostrada per Compromís i Esquera Unida al Parlament, penses que marca un camí amb futures relacions entre la lluita popular i la participació institucional?

Valero: M’agradaria que fora un canvi. Crec que aquestes forces tenen un dilema gran. El problema es el nivell de confrontació que ja es dóna i que es donarà en el futur: entre la realitat i la gestió que fa d’eixos problemes el PP. El PP posarà en dubte i farà tremolar el marc jurídic que tenim i on es mouen aquestes forces. Tindran que escollir si es queden com a forces d’estat, de gestió i ordre o es posen a defensar els interessos de la gent del carrer que necessàriament haurà d’anar, en el procés de confrontació, més enllà del marc jurídic que tenim.

Infante: El PP i altres partits estan absolutament fusionats amb l’estat, i enfront hi ha tot un fum d’organitzacions, col·lectius, assemblees i lluites populars. Al mig hi ha una sèrie de forces que s’hauran de decantar. En el bloc de la gent que s’organitza i lluita, creus que s’està avançant en les condicions per a la creació de la unitat popular?

Valero: Crec que el que denominem condicions objectives estan donades, el que passa es que cal fer-les des de la part subjectiva i això significa anar a confluir fent un gran exercici d’empatia i anar a construir un moviment que no siga identitari ni sectari. Un moviment on tinguem capacitat d’entendre a les altres persones, de posar el que ens uneix i allò que ens fa avançar i no posar per davant les diferències que tenim. Es clar que tenim diferències entre forces polítiques, entre el fet d’apostar per una intervenció sociopolítica des d’organitzacions socials o d’una força política i sindical.

Si existeixen les opcions com actrius diferents es perquè hi ha diferències. El que també està clar en aquests moments es la necessitat de la unitat. Jo trobe que més que mai. I a partir d’ací cal fer un exercici on les persones, el factor humà, son allò important.

Crec que cal anar molt més enllà: hi ha molta gent que ha votat al PP perquè no veu altre escenari democràtic possible que el bipartidisme i entén que ara és el moment del PP, perquè el PSOE ho ha fet tan mal que la gent el vota per veure que passa. Voten el PP perquè fora del bipartidisme sols veuen el caos i l’abisme.

Cal trencar la base social del PP, de la gent votant del PP que patiran amb nosaltres les mateixes polítiques absolutament terribles, sols cal donar-los altra visió de la realitat. Ja no val dir només que el PSOE ho ha fet malament. No hem de permetre que la batalla siga entre blaus i rojos, sinó entre tota la població que pateix aquesta situació i els que la gestionen i s’aprofiten.

Infante: Podem acabar fent una crida a secundar la jornada de lluita del dissabte 28 de gener.

Valero: Sí, el dissabte hi ha una jornada de lluita a nivell estatal i aquí a València hi ha una manifestació que sortirà a les 19 hores de la Plaça Manises i que continuarà amb un concert a les 21 hores a la Plaça del Patriarca.

Infante: moltes gràcies Toni. Salut i lluita.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under INFORMACIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s