“Una orquestra és un actiu inestimable per projectar l’oferta cultural i turística”


 Fa unes setmanes penjàrem un video de Javier Arnal, un músic del nostre poble amb projecció internacional     interpretan a Haendel. Us vam prometre una entrevista. Ací la teniu feta per la    nostra reportera Lluïsa  Crespo aprofitant la visita de Javier al poble l’octubre passat. Les fotos de Tavernes  són de Juan Arrandis.

Javier Arnal (València, 25-05-1976) ingressa a l’Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques al 1985. Amb l’objectiu de poder optar a músic professional, estudia el Batxiller a l’Institut del Patronat Pius XII d’Alboraia, en horari nocturn, mentre que cursa estudis al Conservatori Superior de València, assolint la “Menció Honorífica” de final de carrera.

Ha format part de l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, de l’Orquestra del Taller de l’Òpera de València, de l’Òpera Còmica de Madrid i actuament forma part de l’Orquestra Simfònica de les Balears, on és oboè solista des de l’any 2000.

El darrer mes d’octubre es va deixar caure per Tavernes, venia a la península per rendir homenatge a un antic mestre, i va tindre l’amabilitat de concedir esta entrevista al Tavernes Post.

Possiblement hi ha poques professions que requerisquen tant de temps i tanta dedicació com ara la de músic, un músic i el seu instrument passen  més de mitja vida. Per qué vas triar l’oboè?

Vaig començar amb el clarinet, però al triar instrument vaig pensar que agafaria la flauta travessera. Feia poc que havia vingut un oboista convidat a l’Agrupació Artistic-Musical de Tavernes. Em va agradar molt aquell so, però em semblava que l’oboè era un instrument massa difícil. Així que al arribar el dia de l’entrega de l’instrument, vaig entrar pensant en la flauta i vaig eixir amb un oboè.

¿I eixe canvi?

Tant el meu pare com el director de la banda d’aquells anys, Manuel Tomás Gil, van pensar que en seria capaç i allà que vaig començar esta història amb l’oboè que ja va per a 25 anys.

A diferència d’altres instruments, l’oboè té elements orgànics que el fan especialment particular, com ara les canyes. En quina mesura afecten estos elements en l’execució de música?

Les canyes als instruments simfònics també s’empren als fagots i als clarinets, no són exclusives dels oboès. Ara bé, cal preparar les canyes en funció de la corvatura del llavis. Això em porta temps, encara que són força anys de pràctica.

Les prepares tu personalment?

Sí, i a mà. Tinc una màquina que permet fer còpies exactes de les canyes, però preferisc fer-les jo.

I la fusta de la que està fet l’oboè, quina sol ser?

Abans es gastava banús, ara són fustes com la granadilla, el palissandre o el “palo rosa”. A l’oboè li afecta qualsevol canvi de temperatura, d’humitat ambiental i la meua pròpia. Pot donar-se el cas que al començar a tocar se condense humitat a l’interior del instrument.

I després de tantes hores sol, amb la companyia de l’oboè i les partitures, com és allò de posar-se davant d’un auditori com a figura solista? Fas exercicis de relaxació?

No. La única raó per la que no em pose nerviós és perquè abans de sortir a un escena, domine l’obra tècnica i interpretativament. I mai no serà exactament com esperaves, però saps que en tot moment has dominat la situació.

Javier Arnal a la plaça del poble

Manies abans d’eixir a escena?

Cap ni una

D’alguna manera hauràs de saber controlar la respiració per a poder tocar un passatge més o menys llarg?

Sí, practique una tècnica que em permet afagar aire mentre l’estic expulsant, d’esta manera puc aguantar prou de temps. La practique des de l’inici de la meua formació, ara està començant a popularitzar-se.

La humitat i la temperatura pot afectar als instruments, l’auditori on es toca també influïx directament en el resultat de la interpretació, tens preferència per l’acústica d’algun auditori?

Sí, el Palau Bellver. Allí toquem quatre concerts al any i em trobe molt còmode. A més de que al ser oberts a tot el públic en general, sempre hi ha espectadors que eixem gratament sorpresos.

A  la frontera de la renovada Altruista

I supose que també et trobaràs més còmode amb les obres de determinats compositors…

M’agrada molt Beethowen, és com si sempre tornara al mateix punt de partida, però sempre fóra diferent. En canvi, hi ha compositors molt populars, com ara Tchaikovsky que agraden a molt a les cordes, als violins, les violes, però per als vents…

Com és treballar a l’Orquestra Simfònica de Palma de Mallorca?

Tenim dotze concerts a l’any que són el que marque el calendari de la temporada. A partir d’ací, hi ha moltes altres actuacions que es van compaginant. Certament, no s’exploten ni la mínima part de les possibilitats que té una orquestra simfònica.

En quin sentit?

Per a les administracions públiques, una orquestra pot ser un actiu inestimable per projectar als ciutadans i als visitats tota l’oferta cultural i turística. Cal tindre present que hi ha actuacions que són totalment gratuïtes i es podria fer servir de trampolí per a altres activitats.

Al pas peatonal de l’Altruista

I en el dia a dia, cóm és ser músic professional?

Generalment, assagem junts de quatre a sis hores diàries, però després estan les hores, inquantificables, que se dediquen en casa. També estan els concerts, que solen ser en dies festius o festes de guardar. Clar, és una vida intensa i de molta constància.

Sou funcionaris?

No, treballem per a una empresa pública que rep subvencions de les administracions local i autonòmica. És molt importat en una orquestra que ningú dels membres s’acomode, perque això aturaria el progrés del conjunt. Per això, crec que per a que l’orquestra sone cada vegada millor ha d’estar adscrita a un entorn competitiu.

T’agrada viure a Mallorca?

Al principi se’m feia un món, però ens van recomanar certs llocs de l’illa: Sóller i el seu port, Deià, Formentor i Pollença, Valldemossa i Binissalem. Ara se’m faria un món tornar. És un lloc increïble i prou desconegut en profunditat pels peninsulars.

Els anglesos i els alemanys sí que estan al corrent…

Sí, hi ha zones a Mallorca on només s’escolta parlar en anglés o en alemany.

Això fa que siga un lloc molt cosmopolita, però alhora té molt a prop la Serra de Tramuntana, recentment declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, n’estaràs content?

I tant, sempre he estat molt aficionat al ciclisme, i és un autèntic plaer poder entrenar en un entorn tant privilegiat.

Javier Arnal en plena actuació. La violinista del centre és Gina Nicola, la seua muller.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=XJ1NdMWjJ60#!

 https://tavernespost.wordpress.com/?s=javier+arnal

Advertisements

3 comentaris

Filed under CULTURA

3 responses to ““Una orquestra és un actiu inestimable per projectar l’oferta cultural i turística”

  1. Its like you read my mind! You appear to know so much about this, like you wrote the book in it or something. I think that you could do with a few pics to drive the message home a bit, but instead of that, this is wonderful blog. A fantastic read. I’ll definitely be back.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s