El árbol de la vida (The tree of life) per Víctor Alexandre   

Teniu una crítica excel·lent d’aquesta pel·lícula al BM (punxeu ací)
aixina i tot, m’atrevesc a dir-vos que és ben complicat parlar d’aquesta pel·li del nord-americà Terrence Malick per la complexitat d’aquest director —de culte diuen— que està molt pendent de l’estètica artística: fotografia, cromàtica, paisatgística… Amb la qual supleix —encertadament i ja és ben difícil al meu minso entendre— els diàlegs, que queden reduïts a la mínima però concreta i concisa expressió.
Els discurs narratiu és de caire poètic, adobat amb una música impactant que el realça i li dona força, tot per elucubrar sobre els orígens i el sentit de la vida, les relacions familiars: la síndrome Dostoiveski i el efecte Karamazov planeja al llarg de tota la projecció… I la Fe! Ai la Fe que es queda en solfa.

Aquesta complexitat fa que hi ha gent que als vint minuts, perduts com un garrofi en la mar, abandonen la sala, alguns remugant, d’altres de quan en quan fan una sonada —diuen— …

Isabel i jo mateix es vam quedar cinc minuts en silenci en acabar la projecció, potser un poc atabalats, un poc sorpresos intentant d’assimilar el que acabàvem de vore, de sentir: capir-ho… Segurament afectats per allò que els entesos anomenen “la síndrome d’Stendhal”. Vés a saber.

Una altra cosa he de dir-vos finalment: S’ha de vore al cinema… en format televisiu potser un nyap.
(Rafa Arnal per al Tavernes Post)

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s